tag:blogger.com,1999:blog-29745125791629642742024-03-13T11:16:01.533-07:00Grassonet BordGrassonet Bordhttp://www.blogger.com/profile/13245419158856733024noreply@blogger.comBlogger15125tag:blogger.com,1999:blog-2974512579162964274.post-63539523108154606802017-11-02T10:28:00.004-07:002017-12-22T05:49:28.390-08:00Límit<br />
<br />
<br />
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
@page Section1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:72.0pt 90.0pt 72.0pt 90.0pt;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;">Tots en tenim un. Com a persones, però també com a poble. I
el límit ha arribat ara, per florir-nos el pit en un instant. Benvingut sia aquest límit que
ja no contempla més manifestacions estètiques, d’espelmes, coloraines i
coreografies. Benvingut sia, per posar mustis els clavells que oferíem als
botxins. Benvingut, per esmicolar qualsevol temor que torni a gosar disfressar-se
de prudència. Ben trobat per no observar més claudicacions, tacticismes, mitges
veritats, ni pactismes. Benvolgut per llençar les putes cassoles al fons de
l’armari. Ben trobat per endurir les nostres mans amb la mateixa aspresa dels qui ens les estreny. Ben tornat, per recordar com antany ens miràvem les pors de
cara, per foragitar-les; per experimentar de nou amb quina noblesa batega el
cor del qui se sent viu i lliure. Ben trobat per parapetar el seny rere la rauxa,
per aigualir la complaença, per desacatar els tebis i desdibuixar-los el somriure
als qui ens presentin com un gargot. Benvingut per deixar d’atendre a raons i
previsions; per llevar-nos del sofà; per sortir de les xarxes socials i recuperar les xarxes veïnals. Ben trobat, per descobrir-nos uns suports europeus
que no vindran com a favor sinó com claudicació. Ben trobat, per fer alçar pacíficament
la gent de pedra picada; per fer un cop de puny damunt la taula dels injustos; per empènyer
la tirania; per descartar la frivolitat; per dormir sadollats d’esgotament, i no pas d’incertesa. Benvingut
per deixar d’atendre a raons i començar a atendre necessitats; per fer-nos
responsables i deixar de <i>deixar-nos guiar</i>; per acabar les revolucions amables i començar les impertinents; per immunitzar-nos de tota infestació
de dubtes i ofenses; per anorrear els qui es fan passar per bons consellers. Per
paralitzar-ho tot, i per moure-ho tot, benvingut sia.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgawsAiPH-3se9xITI0P4Lrtud54hSH3UUKY5rVZoCzWFo-xvcSawqiIjVEYMfvR_GsuHaaYz7eDGPwD1Cxv3rwvS8qkJvQ4cv_9gWvt-eDo5MOVNBxw1oCce6sZBwE5K4FkbSd_hKCUSMn/s1600/02_ilustracio_cadena_.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="850" data-original-width="601" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgawsAiPH-3se9xITI0P4Lrtud54hSH3UUKY5rVZoCzWFo-xvcSawqiIjVEYMfvR_GsuHaaYz7eDGPwD1Cxv3rwvS8qkJvQ4cv_9gWvt-eDo5MOVNBxw1oCce6sZBwE5K4FkbSd_hKCUSMn/s320/02_ilustracio_cadena_.jpg" width="226" /></a></div>
<br />Grassonet Bordhttp://www.blogger.com/profile/13245419158856733024noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2974512579162964274.post-87798155808735115502017-11-01T14:16:00.001-07:002017-11-01T14:19:26.410-07:00Aina<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "garamond"; font-size: 14.0pt;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_QgyRl4RYx2DsLeXO2KZC3LSfI8dEH1kJuWo_YFqEJdCFtBfN9CgAhJErRk2xRr-zsAd_t_D3DUmRxcHE0AYPODWV3PWN3eaBrHqe2VFGd5qbhRangx64lq9VqhFbq4F_VIbV1PKK_M2K/s1600/1429011388649.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="427" data-original-width="603" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_QgyRl4RYx2DsLeXO2KZC3LSfI8dEH1kJuWo_YFqEJdCFtBfN9CgAhJErRk2xRr-zsAd_t_D3DUmRxcHE0AYPODWV3PWN3eaBrHqe2VFGd5qbhRangx64lq9VqhFbq4F_VIbV1PKK_M2K/s320/1429011388649.jpg" width="320" /></a></span></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="font-family: "garamond"; font-size: 14.0pt;">L'Aina desvia la ruta. Per comptes de dur els nens al
col·le, gira pel carrer estret i condueix fins a casa dels avis, tal i com ha
previst dies abans. Al rebedor, s’acomiada dels petitets amagant un suspir, i
després torna a casa on es s’enfunda unes botes i una pesada jaqueta de moto
amb proteccions a les espatlles, braços, ronyons i clatell. Una protecció no
massa sofisticada, però de ben segur que farà el fet. Hores abans de l’hora
indicada, l'Aina ja volta el perímetre del Parc de la Ciutadella per
constatar que el Parlament està convenientment protegit pels Mossos. Mentre
passeja, escolta diferents ràdios i està pendent de <i>Telegram.</i> Els nervis hi són,
però també certa serenor. Ningú no li ha explicat què podria passar;
cap representant no ha demanat específicament res a ningú, ni ha calgut; es un altre exemple d’aquesta
discreció tan nostrada de saber què et demanen sense preguntar-ho, d’entendre-ho
tot sense que t’hagin especificat massa res. La gent està densament palplantada
davant les pantalles gegants, colze amb colze. A estones, el silenci és
sepulcral. Algunes mirades còmplices i certa germanor en una sensació, barreja
d’optimisme i decisió, i d’anar tots a una. I també de por controlada, malgrat
ningú no en parli obertament, malgrat els dos helicòpters de policia que
sobrevolen caps i estelades s’encarreguin de mantenir vius els cops del primer
d’octubre. Poc després, esclata l’alegria al voltant de n'Aina. Ella es conté,
tot i que es permet un mig somriure i cedir a deixar-se fer algunes abraçades
inesperades amb anònims del seu voltant. Passada una estona l’alegria es
dispersa, es reparteix en milers de somriures i s’acomoda en terrasses, bars i
restaurants. És l’hora de dinar i no hi ha instruccions de ningú, no succeeix
res, el President segueix al Parlament. Tanta normalitat sorprèn. “Millor”,
pensa, mentre camina. La Plaça de Sant Jaume és mig buida. Ningú no l’ha
convocada allà; possiblement l’han guiat algunes imatges històriques que ens
ronden a tots pel cap, records col·lectius en blanc i negre; possiblement el
desig de reviure un moment icònic, amb els ulls clavats al balcó de la
Generalitat, vivint un instant per explicar als néts. Un fotògraf italià
descansa mig cos contra la paret de l’Ajuntament i li pregunta, mentre fa pipades
a una cigarreta, si en sap alguna cosa del que pugui passar allà. Una estona
després, la plaça és plena. L'Aina és davant mateix de la porta de la
Generalitat. La plaça vessa gent, il·lusió i escalfor. Una àvia, que es recolza
de fa hores contra la tanca metàl·lica, fa senyals a un dels mossos per captar
la seva atenció: “Ha arribat ja el President?”. El mosso pausa un instant el
seu semblant agressiu i li pica l’ullet, fent somriure tothom. Una altra dona
demana a l'Aina que la fotografiï amb Antonio Baños, qui s’ha mesclat breument
amb la gent i ha decidit creuar per davant d'ells amb tota la rapidesa que li és
possible, com una estrella del rock a qui la gent l’espanta més que no agrada.
La gent el toca, el saluda, l’abraça. Baños s’atura i l'Aina fa la foto, li torna la càmera i la
dona revisa la imatge a la pantalla, feliç. L’organització ha muntat un
escenari, i les actuacions se succeeixen i engresquen la gent. Entre pauses,
cada cop que el silenci musical ho permet, la gent coreja “President, al balcó!”.
Una nova banda ofega el clamor de la gent amb uns decibels incontestables, i fa
circular una bóta de vi entre la gent, com a part del seu espectacle. Sembla més
una festa major que una proclamació popular d’independència. Corre la cervesa.
L'Aina sent com la gent comenta al seu voltant que tot allò potser sobra. A ella el cos
li demana sobrietat, solemnitat i menys sarau. Però la majoria semblen contents
amb el <i>show.</i> Quatre hores després, el cel s’ha enfosquit ja, i el balcó segueix
buit. El President no apareixerà, comenten els reporters d’<i>EFE</i> que s’han
atrinxerat al seu costat, empenyent tothom. La bandera espanyola segueix
onejant, tot i els crits festius de protesta de la gent. Hores més tard, l’<i>Elèctrica
Dharma</i> comença a tocar les seves cançons festives i alegres. Però al l'Aina li
semblen ara, mentre s’esmuny entre la gent per sortir de la plaça, les més
tristes del món.</span>Grassonet Bordhttp://www.blogger.com/profile/13245419158856733024noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2974512579162964274.post-26590801386164502712017-10-30T02:22:00.001-07:002017-10-30T07:51:02.268-07:00Autonomisme Post República<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOLqC2hf8QNvF8PVbab4nKtRZpvxwtHtfXAg6EqQ-2AgqFua58RloL9gkM26W4-MYWB7XzAbW3oGDw5626tg8fi7taF0jtl0WUtNDMhyphenhyphenzi6r6t_dNrJ7byTIcfc60h19F7dH6awPeS5IZp/s1600/entradillajpeg_EDIIMA20170406_0036_5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="763" data-original-width="643" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOLqC2hf8QNvF8PVbab4nKtRZpvxwtHtfXAg6EqQ-2AgqFua58RloL9gkM26W4-MYWB7XzAbW3oGDw5626tg8fi7taF0jtl0WUtNDMhyphenhyphenzi6r6t_dNrJ7byTIcfc60h19F7dH6awPeS5IZp/s320/entradillajpeg_EDIIMA20170406_0036_5.jpg" width="269" /></a></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="MsoNormal">
Ahir Puigdemont passejava per Girona sabedor
de que estaria un temps sense tornar-hi. Aquest matí a TV3, Roger Torrent (Junts pel Sí) feia el
desagraït paper de trencar l'inexplicable mutis institucional d’aquest cap de setmana amb
la consigna de parlar molt per no dir res, d’entomar els cops i de tirar
pilotes fora. Els comentaristes de <i>La Caverna</i>
lloen avui la sobrevinguda <i>intel.ligència </i>de Rajoy en convocar eleccions. El DOGC no reflecteix encara la declaració d’independència, la
bandera espanyola segueix onejant a Palau, i el President <i>penja</i> una foto a <i>Instagram</i> donant a entendre que encara és a la feina, pocs segons abans de posar el mòbil en <i>Mode Avió.</i> Fa poques hores, algun conseller
publicava selfies a les xarxes, al seu
despatx, donant imatge d'una normalitat sobirana que no veiem enlloc. Què està passant?
Què lliga tots aquests fets d’una manera mínimament coherent? Anem a pams.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
La Declaració d’Independència del 27-O està volgudament
desprovista de tot efecte jurídic, al tractar-se d’una Proposta de Resolució
(el que en el Parlament Espanyol es coneix com a PNL's, <i>propuestas no de ley</i>). En
una Proposta de Resolució, el Parlament simplement manifesta la seva posició, i
dóna instruccions al Govern (art. 164<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>del Reglament del Parlament). És a dir, la Declaració és simplement un
acte simbòlic, una exhortació al Govern perquè proclami la independència. I per
això no hi ha un publicació al DOGC. Per això Puigdemont no va sortir al balcó.
Per això no hi ha estructures ni gestualitat d’Estat. Per això s’acaten els
cessaments i se segueix actuant <i>de facto</i> com una autonomia, perquè encara ho som. La segona <i>no-Declaració</i> d’Independència, malgrat ens
dolgui, és purament simbòlica, sense aplicació oficial, sense valor jurídic. No és més que un acontentament per satisfer les
masses. Però també amaga la mà d’un mediador discret que està
marcant de fa dies l’agenda entre els governs espanyol i català.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Rajoy sembla intel.ligent? Ho sembla, perquè les eleccions
són un <i>touché</i> en tota regla i desestabilitza l’independentisme. Però no és
pas mèrit d’ell. Rajoy no té aquesta finor política en el seu ADN, ni la tenen Rivera ni Sánchez. Els comicis del 21D formen
part d’una sortida obligada, imposada per un tercer; un mediador que obliga els dos governs alhora, en un intent de
forçar concloure la situació amb l’única manera que es pot resoldre: votant. El 21D
permet als dos governs, català i espanyol, acatar una sortida semi-honrosa que
no esmicoli públicament les seves inèrcies polítiques i no fereixi les seves
respectives parròquies. És a dir, Rajoy podrà seguir amb el discurs de que <i>sotmet</i>
Catalunya imposant unes eleccions autonòmiques —convocades en un termini
urgent, més urgent del que voldria ell—; i Junts x Sí, qui ho té un xic més difícil, ha recollit la bendició (dijous a la tarda, <i>in extremis</i>) per proclamar una segona declaració d'independència sense oficialitzar, a canvi de que, tot seguit, provi
de mobilitzar l’independentisme i fer-lo participar en unes eleccions que sense dubte seran percebudes d'entrada com a il.legítimes i
inacceptables en una República <i>recent estrenada.</i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
D'aquí ve la innacció d'aquests dies. I d'aquí, el
missatge críptic de Junqueras en l’article d’<i>El Punt</i> d’ahir, quan deia que des
del sobiranisme s’haurien de prendre decisions que ens costaran força
d’entendre. Mireu les portades d’avui dels diaris: tothom coincideix estranyament en celebrar comicis. Ens estan començant a vendre
que hem de participar del 21D, que les urnes <i>"mai han de fer por als catalans"</i>; fins i tot les CUP no descarten presentar-s'hi. Prepareu-vos per assistir de nou a les velles batusses per
reeditar una candidatura unitària del sobiranisme cara a unes eleccions autonòmiques. Preparem-nos per al Dia de
la Marmota, de nou, amb una autonomia intervinguda i un govern a l'exili. A nosaltres, els ciutadans <i>d'a peu</i>, ens toca ara de nou patir aquesta desinformació i deixar-nos guiar amb el paternalisme de sempre. Permetre que ens puguin fer creure sobirans un dissabte i súbdits un dilluns, i entomar-ho tan bé com els cops de porra del dia u. I agafar embranzida per tornar a ballar
aquesta cançoneta tèrbola que no fa altra cosa que perpetuar la lletjor
d’una política de secrets, mitges veritats i pactes a l’esquena de la gent;
política potser necessària, ens diran, però que hauríem de descartar d’un cop i per sempre si la República
Catalana neix els propers mesos, i un cop nascuda volem un país format per ciutadans amb un criteri i informació polítiques que complementin —i no substitueixin en cap cas— aquesta <i>Fe cega</i> que ens reclamen els seus líders.<span style="mso-spacerun: yes;"><br /></span></div>
Grassonet Bordhttp://www.blogger.com/profile/13245419158856733024noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2974512579162964274.post-36504711580609100772016-07-19T02:37:00.000-07:002016-07-19T05:46:05.969-07:00Vacunes i imbècils<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span lang="ES" style="color: #1a1a1a; font-family: "garamond";"><span style="font-size: large;">Ahir vaig ser crític amb el
documental de TV3 sobre la vacunació infantil. Segur que molta gent es va
emprenyar com jo. Se suposa que la nostra televisió pública ha de ser
imparcial, i com a mínim recollir els arguments de totes dues bandes perquè
l’espectador es faci la seva opinió. Ahir, el documental no pretenia donar
eines per crear-nos una opinió. Ahir pretenia infondre la seva pròpia que, per
cert, coincideix plenament amb la dels laboratoris farmacèutics. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span lang="ES" style="color: #1a1a1a; font-family: "garamond";"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span lang="ES" style="color: #1a1a1a; font-family: "garamond";"><span style="font-size: large;">Jo no estic en
contra de vacunar, ho dic per les hordes de papanates que se’m van tirar al
damunt. Estic a favor de tenir tota la informació a l’abast, i de decidir després si vacuno d’això o d’allò. I si considero que el cos del
meu fill de dos mesos no està preparat per rebre la vacuna del tétanos, i
prefereixo donar-li a l’any i mig, és decisió meva, i em nego a ser demonitzat. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span lang="ES" style="color: #1a1a1a; font-family: "garamond";"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span lang="ES" style="color: #1a1a1a; font-family: "garamond";"><span style="font-size: large;">Als pares-conscients —no els que es deixen dur per la inèrcia— ens agrada detectar si els
efectes adversos d’una vacuna no compensen els beneficis. I creieu-me que això
passa en moltes vacunes. Vaig sentir vergonya aliena en veure que TV3 va
seleccionar dues caricatures per mostrar el perfil de pare crític amb la vacunació:
una, era poc més que una hippie amb arguments esotèrics; l’altra exhibia
arguments religiosos. Ja em perdonaran, però molts pares no hi som reflectits.
De la mateixa manera que tampoc hi és reflectida la pressió de Sanitat sobre
els metges: ¿On és el treball d’investigació, Senyor Sanjuan? </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span lang="ES" style="color: #1a1a1a; font-family: "garamond";"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span lang="ES" style="color: #1a1a1a; font-family: "garamond";"><span style="font-size: large;">Expliquin situacions com ara la que he viscut jo, al meu CAP, quan la meva pediatre va
assumir que tenia marcat un mínim de vacunacions, i que si no hi arribava, li
picaven la cresta; quan em va dir que no podia aconsellar-me sobre quines
vacunes sí administrar i quines no, perquè allà no podia parlar-ho amb mi, que la feien callar, però
sí que podia fer-ho a la seva consulta privada. ¿Qui em va explicar que sí que es pot contraure
un xarampió amb la vacuna del xarampió, i tenir el fill petit amb dues
setmanes a 40 de febre? La OMS? On? </span></span><span style="color: #1a1a1a; font-family: "garamond"; font-size: large;">Aquí? </span><a href="http://www.who.int/features/qa/84/es/" style="font-family: Garamond;"><span style="color: #0e24b2;">http://www.who.int/features/qa/84/es/</span></a><span style="color: #1a1a1a; font-family: "garamond"; font-size: large;"> No ho trobo.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span lang="ES" style="color: #1a1a1a; font-family: "garamond";"><span style="font-size: large;">Hi ha dues maneres de ser pare. N’hi
ha que s’impliquen i n’hi ha que no. N’hi ha que busquen informació, no només
en tema sanitari, en molts d’altres àmbits, com l’educació o l’alimentació
conscient i saludable. Altres, deleguen tot en metges, i mestres, i avis que
fan de pares, i el canal Boing —que fa de ninyera— i els iPads que expliquen contes
tots sols. ¿S’ha equivocat el pediatre? ¿Aquesta vacuna no era necessària, i
aquesta l’han retirada perquè era massa experimental? Què hi farem, pobre
pediatre, ¿quina culpa en té ell? ¿Què hi podíem fer nosaltres? Nosaltres només
som uns pares borregos Standard que fem tot el que ens diuen, no qüestionem
res, i això sí, li fotem molta canya a Twitter, on realment preferim estar
mentre el nostre fill és a la Playstation sis hores al dia, que així no
emprenya gaire.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span lang="ES" style="color: #1a1a1a; font-family: "garamond";"><span style="font-size: large;">Esbossar aquesta opinió em va suposar
un munt de crítiques, insults, burles i <i>unfollows</i>. </span></span><span style="color: #1a1a1a; font-family: "garamond"; font-size: large;">Fins i tot una imbècil (que buscava publicitat del seu blog a costa meva) em tractava amb condescendència, dient-me “rei”. </span><span style="color: #1a1a1a; font-family: "garamond"; font-size: large;">Deu ser un tema tabú, això de dubtar de la paraula del sistema sanitari, i sembla que si qüestiones
el sistema propagandístic de les farmacèutiques, i la submissió dels mitjans a </span><span style="color: #1a1a1a; font-family: "garamond"; font-size: large;">l’hora d'acontentar-los —</span><span style="color: #1a1a1a; font-family: "garamond"; font-size: large;">ens públics inclosos—, ets una mena d’assassí de nens. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span lang="ES" style="color: #1a1a1a; font-family: "garamond";"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span lang="ES" style="color: #1a1a1a; font-family: "garamond";"><span style="font-size: large;">Què hi farem, el Twitter català,
ja no és el que era al 2011. A mi, el que en pensi la gent sobre la meva decisió
conscient d’implicar-me en la salut dels meus fills, em preocupa
bastant poc. Però regalar creativitat (bona o dolenta, cadascú opinarà el que
vulgui) perquè t’acabis adonant que molts dels qui et seguien estaven esperant
una oportunitat d'or per cagar-se en tu, què vols que et digui, no fa per mi. Durant
cinc anys he fet uns 30.000 acudits en forma de tuit, alguns seran més bons,
altres seran una merda. Ho he fet a canvi de res: mai he volgut popularitat, ni
he concedit cap entrevista a cap radio i a cap diari (m’ho han demanat sovint),
ni he volgut publicar cap llibre per Sant Jordi ni he volgut sortir a cap tele, ni quedar a cap costellada. Bé, sí, un cop em va convidar a sopar un alcalde d'un poble del Maresme, i es va estranyar del meu poc <i>saque</i>, suposo que esperava un obès mòrbid a taula, i va ser divertit . He conegut persones delicioses en viu i directe, gent famosa i gent que no. Un cònsol d'un país de l'Est em va convidar a conèixer-lo i vam esdevenir amics, un record per ell, mort recentment després de lluitar com un autèntic lleó. Però el meu únic interès ha estat passar-m’ho bé, malgrat se n’aprofitessin alguns. Recordo com Jordi Graupera va tenir la barra de llegir el meu article <a href="http://grassonetbord.blogspot.com.es/2014/02/egole.html" target="_blank">“Égole”</a>
sense citar-me a RAC1 com si fossin reflexions pròpies; o com en Lluís Canut,
que li devia encantar que jo parlés de que “la selecció espanyola és la marca
blanca del Barça”, en va fer un <a href="http://www.ccma.cat/324/la-marca-blanca-del-barca/noticia/1790772/" target="_blank">article</a> suposadament original. Alguna poca-soltada meva ha sortit a les teles espanyoles, com el tuit del penalti de Sergio Ramos. O m’han
citat a diaris com un dels tuitaires més divertits, o m’han plagiat algun acudit en algun
monòleg d’humor. També recordo amb carinyo el tuit —suposadament històric— en què el Rei d'Anglaterra Jordi III deia als insurrectes —els futurs nord-americans— "Si marxeu, esdevindreu una de les nacions més pobres del món". Aquest tuit es va donar per bo, i el citaven els nostres polítics en els mítings de campanya fa un parell d'anys. Em descollonava viu, en Tena segur que encara se'n recorda.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span lang="ES" style="color: #1a1a1a; font-family: "garamond";"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span lang="ES" style="color: #1a1a1a; font-family: "garamond";"><span style="font-size: large;">Però això no és res, és pols. No us confongueu, em fa gràcia, sí, però el meu ego no trempa. Perquè d’aquí a uns anys ningú no
recordarà cap tuitaire; treieu-vos els deliris de grandesa del cap, deixeu de
comptar followers. Potser la xarxa social de moda serà una altra. Potser serà
una de molt millor en la que es premiï la creativitat (amb punts, tokens o
mamades gratis) dels qui la facin rentable a canvi de res. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span lang="ES" style="color: #1a1a1a; font-family: "garamond";"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<span lang="ES" style="color: #1a1a1a; font-family: "garamond";"><span style="font-size: large;">Twitter són regals,
regals incontinents de gent creativa; però també són totes aquelles puntades de peu dels qui necessiten resoldre una carència íntima cagant-se en algú a qui segueixen, com si la resta estiguessim al seu servei per fer-los gràcia.
Una abraçada als primers; i als segons, que us sintetitzin en un tub d'assaig i us injectin al torrent sanguini dels rucs, on us trobareu com a casa. Immunitzat contra imbècils, i saludant a la bona gent, marxo a la
vida real, que hi tinc molta feina per fer. <o:p></o:p></span></span></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>JA</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
<w:UseFELayout/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="276">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:Courier;
mso-ansi-language:ES;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
<!--EndFragment--><br />
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;">
<br /></div>
Grassonet Bordhttp://www.blogger.com/profile/13245419158856733024noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2974512579162964274.post-61508733554036035622016-07-05T05:29:00.003-07:002016-07-05T05:48:50.382-07:00Vòling<br />
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAU9OXwIRj-dq15EzJS1pUybniOMjhunqvJn_iXgZCQdMG5thMNFiORghh_g1gHAZSDJ5ORRPsIiMgJmFKIXVyMpCzNvv_jn0sYLyWRmZqd9_kCAmFbiH9ocbKRLIZlGcEsPZ1Lmz8HOEf/s1600/restaurant-939435_960_720.jpg" imageanchor="1"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAU9OXwIRj-dq15EzJS1pUybniOMjhunqvJn_iXgZCQdMG5thMNFiORghh_g1gHAZSDJ5ORRPsIiMgJmFKIXVyMpCzNvv_jn0sYLyWRmZqd9_kCAmFbiH9ocbKRLIZlGcEsPZ1Lmz8HOEf/s640/restaurant-939435_960_720.jpg" width="640" /></a><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—Hola,
bona nit.<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—Bona
nit, senyors.<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—Veníem
a sopar.<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—Tenen
reserva?<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—No.<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—D’acord,
faci’n el favor de seguir-me. Per aquí, si els plau. <o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">La
parella segueix les passes del cambrer, que tot just acaba de girar-se i sortir
esperitat cap a no se sap on. El restaurant és força bonic i elegant. A banda i
banda, les taules es disposen amb mantells fins i coberts de plata. Si no fos
perquè els costa perseguir la velocitat del cambrer, la primera impressió del
local hauria estat força agradable. <o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—És
aquí. <o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—Aquí?<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">El
cambrer ha alçat un teló que penjava entre dos armaris i el subjecta amb la mà.
S’hi pot veure un magatzem amb desenes de taules disposades de qualsevol
manera, molt més senzilles i funcionals, sense cap gràcia estètica. Del sostre
pengen fluorescents, i molts d’ells parpellegen, obtusos, desganats,
il·luminant intermitentment uns quants comensals que han interromput el sopar i
es giren cap a ells sense deixar de mastegar.<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—No
els agrada?<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—No
pot ser a l’altra banda, per on acabem de passar? Hi ha taules buides.<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—Sí,
però allò és “Primera Classe”. Menjarien el mateix, però molt més car. Ara, és
més bonic, és clar; i això es paga.<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—Bé,
d’acord... On seiem?<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—No
corri tant. M’ha escrit la comanda?<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—No
ens prendrà nota vostè?<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—No
senyor, la comanda se l’ha de dur impresa vostè des de casa, té el formulari a
la xarxa. Si no la porta, li hauré de cobrar 45€ de despeses de gestió.<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">Això
fa saltar la dona: —No, clar que no la portem, nosaltres passejàvem, hem vist
el restaurant, hem entrat i...<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—Miri,
em sembla que marxarem. —Diu l’home, interrompent la seva parella. <o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">Ella
agafa aire i contesta: —Ara que hi som, quedem-nos-hi, va.<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">Aleshores,
es fa un silenci breu, que el cambrer trenca dient: <o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—Acompanyi’m
al mostrador. Farem la comanda. Posin-se els primers de la cua, sisplau.<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">El
cambrer, assegut, tecleja sorollosament. S’agafa el mentó i es mira la llarga
cua de clients amb severitat. Aixeca el cap i observa inquisitivament la
parella, posada en primera posició, que s’està dempeus davant el mostrador, amb
els ulls ben oberts.<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—De
primer, va bé fideus?— Els tres es miren entre sí, per si algú hi tingués alguna cosa en contra.<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—Fideus,
doncs —rebla el cambrer, mentre ells entomen el suggeriment sense
contrariar-se, en un esforç per fer-ho tot fàcil.<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—Voldran
que els canviïn el plat entre plats? <o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—Sí,
és clar.<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—</span></span><span style="font-family: "garamond"; font-size: 21px;">Té un suplement que no hi és al preu base: </span><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16pt;">6 euros.</span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—6
euros!<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—Per
dos.<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—Per
dos!<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">Aleshores,
el client que s’hi espera tot just darrera de la parella, un bigotut amb
pantalons bermudes i camisa de flors, els crida:<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—Aviam,
vostès no pretendran venir aquí en l’últim moment i voler sopar sí o sí pagant el mateix que tothom. Això
també té un recàrrec...</span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—Exactament el doble del preu de la carta —afageix el cambrer, immutable.</span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">— ...Jo fa tres mesos que he
fet la reserva, —prossegueix— i mirin, em quedo rere vostès, fotent-me. No són rics? ¡Ara no em vinguin
amb que els molesta pagar 12 eurets amunt o avall, va home, va! ¿Que volen que
els hi paguem nosaltres, eh? ¡Tinguin!<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">El
bigotut, envermellit per la ira, fa volar dos bitllets damunt la parella. </span></span><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16pt;">I
el cambrer, que es mira l’escena com si l’hagués viscut mil vegades, afegeix:</span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—Senyors, no
li faltin el respecte al pintoresc senyor de les bermudes, perquè ell es quedarà
sense plaça per culpa de vostès. I té reserva de fa mesos. Però clar, el
restaurant no pot deixar passar l’oportunitat de perdre clients com vostès, que
venen a última hora i paguen el doble. Així que aquest senyor de la camisa de
flors es sacrificarà perquè vostès puguin sopar, i s’esperarà a demà pels seus
fideus. No entén encara el concepte de l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">”Overcooking”?.</i><o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—M’esperaré
o em tornaran els diners —diu el senyor de la camisa de flors, assentint,
sabent-se la lliçó.<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—O
li tornaríem els diners, és clar —confirma el cambrer.<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—Després
de tenir els meus diners durant mesos al compte del restaurant, criant
interessos —puntualitza el bigotut. Cosa que al cambrer no li sembla
mereixedora de resposta, així que s’aixeca de l’ordinador i crida la parella:<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—Segueixin-me.<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">La
silueta en rajos X de la dona apareix en la pantalla d’un monitor, que deixa
veure la forma del seu cos, no massa agraciada. Davant d’ell, un agent de
seguretat del restaurant somriu sota el nas. Veiem la imatge electrònica dels seus
sostenidors, de les calces, i d’alguns objectes que porta en la bossa de mà. La
màquina pita.<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—Què
porta a la bossa, senyora?<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—No
sé, el mòbil? Monedes?<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—Deixi
tot el que sigui metàl·lic a la safata, sempre els ho estic repetint.<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—Perdoni,
però vostè a mi no m’ha repetit mai res.<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—A
vostès, dic. Als clients.<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">Uns
metres més enllà, la parella, l’home, s’ha tret l’americana i mira a l’infinit
mentre es sotmet a un escorcoll. Els guants de làtex d’un altre agent de
seguretat li recorren les cames, l’entrecuix, els braços, les axil·les...<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—Han
de ser bons per força aquests fideus, eh? —li diu l’agent a l’home, en veu
baixeta.<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">No
gaire més tard, la parella entra al magatzem que fa les funcions de menjador
“low-cost”, i el cambrer els dirigeix fins a la seva taula. Els desplega unes
cadires de plàstic, de càmping, perquè puguin asseure-s’hi. Els veïns de taula
s’incomoden un xic, són massa pròxims. El cambrer els encén una espelma
d’aquelles que es venen a un euro la bossa de cent unitats. L’ambient no és
gaire romàntic, però ells fan l’esforç de sentir-s’hi bé. Hi ha un moment de
contacte visual amb la parella del costat. Es miren resignats.<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—Per
65€ per cap, què més es pot demanar, oi? —ironitza. <o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—Seixanta-cinc
per cap? A nosaltres ens ha costat trenta-dos, els dos, però ens fan pagar
apart el plus de cadira còmode. Vam trobar l’oferta al “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Last Second</i>” ahir a la nit, t’ho miris com t’ho miris, un xollasso.<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—Ah...
felicitats. <o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—Gràcies,
¡i que vagin de gust els fideus! <o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—Com
sap que hem demanat fideus?<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—Aquí
hi ha plat únic, ...tot són fideus.<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—Perdoni,
una cosa més. No haurà vist el cambrer, per casualitat? Estem assedegats.<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—Pot
trucar-lo, però és una línia 902. L’aviso de que no és barata. Vol aigua de la
nostra? No hi era inclosa en el menú i ens l’hem endut de casa.<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—No,
gràcies, volíem vi.<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—No
els recomano vi, el suplement del lloguer del llevataps fa mal.<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">De
sobte, el marcador gegant que presideix el magatzem comença a fer aquell típic
soroll, metrallador, de quan les lletres comencen a girar histèricament. Tots
els noms dels plats, que podien visualitzar-se perfectament només fa un instant,
comencen a esborrar-se progressivament. En pocs segons només queda visible el
logotip pretensiosament fresc, juvenil i divertit del restaurant: “ <i>V ò l i n g </i>”.<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">—Merda
—esbufega el veí de taula— hem tornat a perdre l’enllaç entre el primer i el
segon plat. <o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><br /></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;">Aleshores,
sis, set famílies ‑potser més i tot- comencen a desplegar sacs de dormir entre
les taules. Els pares encenen candeletes de càmping gas, llegeixen contes als
seus fills petits, i es carreguen de paciència per disposar-se a passar, si
cal, un parell de dies allà per tal d’acabar el seu sopar.<o:p></o:p></span></span><br />
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><o:p><br /></o:p></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><o:p><br /></o:p></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><o:p><br /></o:p></span></span>
<span class="textoclientes"><span style="font-family: "garamond"; font-size: 16.0pt;"><o:p><br /></o:p></span></span>
<br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>JA</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
<w:UseFELayout/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="276">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:Courier;
mso-ansi-language:ES;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
<!--EndFragment--><br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Grassonet Bordhttp://www.blogger.com/profile/13245419158856733024noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2974512579162964274.post-64468475992846795682015-08-14T12:43:00.000-07:002016-01-07T23:12:16.002-08:00REVOLTA A TOSSA DE MAR<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 20.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 20.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 20.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfKZxlxMlIY2YLbF_af_5MMglnPF7LP7m7vtoeZ8u9Azb-EIEWPveYS3nXTMSqhqA8x9ciOT0_S18E4wpof58Vi9Qc59zX9iC6NaTPkzUI5_Qi9_xcl1yl5GmvbrbYYhN5Lx3AFF_tctSC/s1600/HotelesDante-TossaDeMar2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfKZxlxMlIY2YLbF_af_5MMglnPF7LP7m7vtoeZ8u9Azb-EIEWPveYS3nXTMSqhqA8x9ciOT0_S18E4wpof58Vi9Qc59zX9iC6NaTPkzUI5_Qi9_xcl1yl5GmvbrbYYhN5Lx3AFF_tctSC/s640/HotelesDante-TossaDeMar2.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 20.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 20.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 20.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.0pt;">
<span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 20.0pt;">Dilluns passat érem a la platja de Tossa la meva companya i jo,
irradiant-nos desmaiats damunt dues tovalloles. </span><span style="color: #444444; font-family: Garamond;">Amb els ulls clucs, percebiem la
Pau, l’escalforeta de la sorra gruixuda entre els dits dels peus, el vaivé de
les onades i… i el discurs catalanòfob d’un especímen de polemitzador que podríem
catalogar dins el subgrup de malnascuts que no parlen pas per ser escoltats <i style="mso-bidi-font-style: normal;">només</i> pel seu interlocutor —no!—
sinó per arribar als timpans de tot l’aforament que el circundi, en aquest cas,
absolutament tota la platja de Tossa.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.0pt;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.0pt;">
<span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 20.0pt;">No reproduiré el discurs del catalanòfob, perquè ja us el podreu imaginar
ajuntant aquests ingredients que fan de l’espanyolisme aquell plat tan
previsible: dialectes versus llengües, imposició, fàstic, manipulació de masses
i juraments d’autoexili; amanits per una bona dosi de revisionisme
historicista, que fa de senyor llegit.</span><span style="color: #444444; font-family: Garamond;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.0pt;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.0pt;">
<span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 20.0pt;">Vaig obrir els ulls, encuriosit per posar cara a aquest</span><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 20.0pt;">sereno</span></i><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA;"> </span><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 20.0pt;">diurn, heroi de les laringes i màrtir contemporani.</span><span style="color: #444444; font-family: Garamond;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.0pt;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.0pt;">
<span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 20.0pt;">I amb els ulls oberts vaig adonar-me que el sorprenent</span><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 20.0pt;">no</span></i><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA;"> </span><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 20.0pt;">va ser pas percebre aquest prejubilat de tofa tintada,
buscant mirades de complicitat entre els banyistes mentre feia servir el seu
pacient interlocutor com a mer instrument per a catapultar-nos els seus ideals
a la resta; no.</span><span style="color: #444444; font-family: Garamond;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.0pt;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.0pt;">
<span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 20.0pt;">El sorprenent va ser veure incorporar-se de la tovallola un noi de prop de
vint anys, força espigat, que tot d’una es va plantar davant del senyor i el va
fer callar amb arguments, sense aixecar la veu, fent-li veure que estava
ofenent-lo amb el seu discurs, tot replicant-lo amb una serenor i elegància que
em van captivar.</span><span style="color: #444444; font-family: Garamond;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.0pt;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.0pt;">
<span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 20.0pt;">—¡Yo no he ofendido a nadie! —espetarregà el catalanòfob, fent tremolar la
seva pròpia tofa al vent.</span><span style="color: #444444; font-family: Garamond;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.0pt;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.0pt;">
<span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 20.0pt;">—A mi. —va interpel·lar el noi, ajuntant sinceritat i laconisme a parts
iguals.</span><span style="color: #444444; font-family: Garamond;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.0pt;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.0pt;">
<span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 20.0pt;">—Y a mi también. —S’hi afagí una senyora, un metre més enllà, qui s’havia
mantingut al marge fins ara.</span><span style="color: #444444; font-family: Garamond;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.0pt;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.0pt;">
<span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 20.0pt;">—I a mi. —m’hi vaig afagir, mirant-lo directament.</span><span style="color: #444444; font-family: Garamond;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.0pt;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.0pt;">
<span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 20.0pt;">—I a mi. —va sentenciar una parella de Reus.</span><span style="color: #444444; font-family: Garamond;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.0pt;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.0pt;">
<span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 20.0pt;">—I a mi.</span><span style="color: #444444; font-family: Garamond;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.0pt;">
<span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 20.0pt;">—I a mi.</span><span style="color: #444444; font-family: Garamond;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.0pt;">
<span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 20.0pt;">—I a mi.</span><span style="color: #444444; font-family: Garamond;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.0pt;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.0pt;">
<span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 20.0pt;">No sé si recordareu una campanya sobre l’ús del condó de fa mil anys, quan
el professor renyava una classe, esperant descobrir el propietari d’un
profilàctic. Doncs el mateix, però a Tossa; canviant preservatiu per ofensa, i
professor per imbècil sense tacte.</span><span style="color: #444444; font-family: Garamond;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.0pt;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.0pt;">
<span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 20.0pt;">Aquell noi —duia un barret de palla i l’acompanyava una senyora d’uns
quaranta anys, per si algú reconeix l’anècdota i en pot identificar el
protagonista— es mereix una abraçada. Li hagués fet si no hagués estat atontat
pel sol.</span><span style="color: #444444; font-family: Garamond;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.0pt;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.0pt;">
<span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 20.0pt;">Perquè aquell noi simbolitza el nostre tarannà, tranquil i convençut. Sense
odi, rancúnia ni falsedats on recolzar-ne els arguments. </span><span style="color: #444444; font-family: Garamond;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.0pt;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 16.0pt;">
<span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: Garamond; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 20.0pt;">Mereix l'abraçada. Doneu-li, si el reconeixeu.</span><span style="color: #444444; font-family: Garamond;"><o:p></o:p></span></span></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves>false</w:TrackMoves>
<w:TrackFormatting/>
<w:PunctuationKerning/>
<w:DrawingGridHorizontalSpacing>18 pt</w:DrawingGridHorizontalSpacing>
<w:DrawingGridVerticalSpacing>18 pt</w:DrawingGridVerticalSpacing>
<w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>0</w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>
<w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>0</w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:DontAutofitConstrainedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
</w:Compatibility>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="276">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Table Normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
<!--EndFragment--><br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
</div>
Grassonet Bordhttp://www.blogger.com/profile/13245419158856733024noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2974512579162964274.post-50952267794836225262014-02-24T02:41:00.001-08:002014-02-24T07:01:55.555-08:00" É G O L E "<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Garamond;
panose-1:2 2 4 4 3 3 1 1 8 3;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
@page Section1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:72.0pt 90.0pt 72.0pt 90.0pt;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Garamond;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeristZ7E_7TPRvd3RDkD_ClfjWtCVYhAuA10hEdWf_dwgsCoFKeW1RaPi024jYa-0rkNWa4_cTmKufAd3j54c8lSoFqYe1hIsa40fMqtO-I0Sh04gGvhWoqHBfkmEiMGJNk9BZaTXUlJ3/s1600/Especial23-Jordi-Evole.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeristZ7E_7TPRvd3RDkD_ClfjWtCVYhAuA10hEdWf_dwgsCoFKeW1RaPi024jYa-0rkNWa4_cTmKufAd3j54c8lSoFqYe1hIsa40fMqtO-I0Sh04gGvhWoqHBfkmEiMGJNk9BZaTXUlJ3/s1600/Especial23-Jordi-Evole.jpg" height="403" width="640" /></a></span></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<br />
<span style="font-family: Garamond; font-size: x-large;">Any 39, acaba la guerra.
El meu avi fuig de casa després de destruir documentació compromesa i dades
d’afiliats a Estat Català. No és un
record agradable a casa nostra, i tampoc no ho és per a molts catalans que van haver
d'exiliar-se precipitadament.</span></div>
<span style="font-size: x-large;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Garamond; font-size: x-large;">Any 81. Les sensacions
d’aquella nit es repeteixen. Tinc onze anys i sóc fill de dos militants de
trajectòria política destacada a un conegut poble coster. La mare omple les
maletes i el pare marxa a l’ajuntament a cremar paperassa.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: x-large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Garamond; font-size: x-large;">Any 14. A Espanya encara
hi ha dos tipus de gent. Els que saben que mai no hauran de fer les maletes, i
els que no les tenim totes d'haver-ho de fer, encara. L’exèrcit i el govern central són plens de
vencedors i fills de vencedors de la Guerra Civil, cada cop més impúdicament cofois del seu
passat. I no ho oblidéssim pas, nosaltres encara arrosseguem la marca indeleble
dels vençuts; dels qui no tenen dret a exercir la seva identitat, cultura i
llengua; dels qui hem de demanar permís per votar o per instal·lar un repetidor.
La marca dels qui hem de callar, sota ultimàtums polítics o sota amenaces
militars encara ben vigents, emparades en articles constitucionals.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: x-large;"><br /></span>
<span style="font-family: Garamond; font-size: x-large;">Suposo que per això no
m’ha enlluernat massa el <i>divertimento</i> d’ahir a la nit a La Sexta. Perquè les gracietes, fetes amb uns militars
que ens podrien represaliar demà –i sota l’empara de certs polítics i periodistes, alguns d'ells testimonis cínics en el programa d'ahir– em blinden per al somriure i la pseudocàtedra periodística. I perquè els acudits només poden deixar de ser ofenses quan les ferides ja són
tancades, i no abans. </span><br />
<span style="font-size: x-large;"><br /></span>
<span style="font-family: Garamond; font-size: x-large;">I no ho són pas, de tancades, en una democràcia que amaga la veritat i amnistia criminals de guerra. I l'Évole, abanderat de les causes
perdudes, obvia no només la sensibilitat de la terra on viu, Catalunya;
també la sensibilitat de més gent:</span>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: x-large;"><br /></span>
<span style="font-family: Garamond; font-size: x-large;">Ahir molts –entre
els qui <i>no</i> m’hi compto– van creure’l, com sempre. Van creure'l a ell, i també al
tast de representants del periodisme, l’intel·lectualitat i la política
apoltronada que es van prestar al joc; camarilla de gent benestant que pretenia
alliçonar-nos des de la seva perspectiva privilegiada, jugant grollers i maldestres amb la sensació de mentida pública en la que vivim, fent-se gràcia a
si mateixos un cop acabat l’experiment. </span><br />
<span style="font-size: x-large;"><br /></span>
<span style="font-family: Garamond; font-size: x-large;">Líders d’opinió, ben estarrufats, reiterant-nos que som ben poca cosa si no hem encaixat l'<i>uppercut</i> amb esportivitat. Doncs, bé. Bona part del públic de <i>Salvados</i> és la gent senzilla que s'hi veu reflectida, persones que
comparteixen una suposada sensibilitat social. Persones que confien tant en
l'Évole que fins i tot s’han cregut la seva transició mediàtica d’humorista a periodista de
prestigi. I ahir els va dir cadellets a la cara, a tots ells, instruint-los en un
exercici <i>per reflexionar</i>. Paternalisme ranci de l’esquerra espanyola, de nou. I riures finals en les “preses falses”, per justificar una juguesca pública entre
l’elit. I un sopar amb el regust de ser el pobret a qui acaben de convidar a taula
amb els rics, per fotre-se’n i alliçonar-lo.</span>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: x-large;"><br /></span>
<span style="font-family: Garamond; font-size: x-large;">Poc mèrit té fer servir
la potència mediàtica d’una cadena de televisió estatal en <i>prime time</i>, en el
marc d’un programa que se suposa informatiu, i des d’una tribuna i testimonis als
que se’ls hi suposa credibilitat. Poc mèrit té jugar amb els botxins, quan
encara no han estat jutjats. Poc mèrit té enfotre’s del pacient quan encara no
s’ha guarit. I de poc serveix el debat posterior, orientat a restaurar credibilitats periodístiques i a donar pàtina de ciència a la pirueta.</span>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: x-large;"><br /></span>
<span style="font-family: Garamond; font-size: x-large;">M’hagués tret el barret, Évole,
si haguessis investigat a fons i haguessis assenyalat els qui encara són
tranquilament a casa seva, còmplices, intocables. A mi m’haguessis guanyat com
a espectador si haguessis plantejat aquest mateix joc del fals documental com
una excusa per protegir-te, com un escut narratiu i elegant per suggerir o
denunciar el que encara resta classificat per la justícia, i que molts sabeu i
no us atrevireu mai a dir ni a investigar de debò.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: x-large;"><br /></span>
<span style="font-family: Garamond; font-size: x-large;">La resta són focs
d’encenalls per donar-vos cops de palmell a l’esquena entre <i>periohipsters.
</i>Pseudofilantropisme. I al capdemunt, el fals documental ha contribuït a fer amables alguns dels
implicats directes: l'enhorabona. Això sí, avui tothom parla d'ell. Ja sabem com van aquestes
coses de l’audiència, si en parlen bé o malament, tant hi fa. Felicitats per l'audiència, per tant. Però Orson Welles et
queda lluny. Tan lluny com queda el periodisme d'aquests saraus.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUP67YBTbqwO4zJ0VuX93MFNIoNFYJgkqITwJXc_xkS5LEXiWqGYSSr0RVCQpgiT_TERDIxSJZn1U_Ro-wEP7jAHaSGAK_Vlld5BT_vEO8gDPPVJvXrJBOJ00wnLPHNIXmoPoI78P0l0Ai/s1600/Captura+de+pantalla+2014-02-24+a+las+10.47.28.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUP67YBTbqwO4zJ0VuX93MFNIoNFYJgkqITwJXc_xkS5LEXiWqGYSSr0RVCQpgiT_TERDIxSJZn1U_Ro-wEP7jAHaSGAK_Vlld5BT_vEO8gDPPVJvXrJBOJ00wnLPHNIXmoPoI78P0l0Ai/s1600/Captura+de+pantalla+2014-02-24+a+las+10.47.28.png" height="556" width="640" /></a></div>
<br /></div>
Grassonet Bordhttp://www.blogger.com/profile/13245419158856733024noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-2974512579162964274.post-77947595352893106922013-09-21T17:10:00.002-07:002013-09-22T05:21:54.646-07:00Intelectuales sin excusas<br />
<i>En respuesta a estos artículos </i><br />
<i>de <a href="http://elpais.com/elpais/2013/09/12/opinion/1379005645_976306.html">Elvira Lindo</a> y <a href="http://cultura.elpais.com/cultura/2013/09/18/actualidad/1379505661_023484.html">Antonio Muñoz Molina</a> </i><br />
<i>publicados en "El País".</i><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div style="font: 12.0px Palatino; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="font-size: large; letter-spacing: 0.0px;">Antonio y Elvira recogen el encargo. El reto es mayúsculo, estratégico; insólito a día de hoy. El reto de proporcionar, desde posiciones progresistas, una respuesta ni sonrojante ni energúmena al sentimiento catalán. </span></div>
<div style="font: 12.0px Palatino; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 16.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"><span style="letter-spacing: 0.0px;"></span><br /></span></div>
<div style="font: 12.0px Palatino; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="font-size: large; letter-spacing: 0.0px;">Unidos por el matrimonio y por una pulsión por levantar acta ante las realidades sociales más trascendentales, </span><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">la feliz pareja de escritores</span><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"> —narrador comprometido, él; Manolito Gafotas, ella— abre ese botecito de barniz que sólo poseen los elegidos y resuelve dar una fina pátina sobre la madera descascarillada —y poco progresista, para qué engañarnos— de la unidad territorial indisoluble.</span></div>
<div style="font: 12.0px Palatino; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 16.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"><span style="letter-spacing: 0.0px;"></span><br /></span></div>
<div style="font: 12.0px Palatino; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="font-size: large; letter-spacing: 0.0px;">Y es que las élites intelectuales de la izquierda observan paralizadas como el perro hambriento de la derecha se ha hecho ya con el filete. A día de hoy, todo el protagonismo recae sobre el exabrupto político engominado; sobre el improperio primario e hiriente; sobre el gesto atemorizante sin veneno ni sustancia. Ante este estilo tan ridículo como descorazonador, erigido ya en monopolio portavoz, Cataluña dice adiós reconfortada en su fortaleza gracias al pobre talante de su interlocutor. </span></div>
<div style="font: 12.0px Palatino; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 16.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"><span style="letter-spacing: 0.0px;"></span><br /></span></div>
<div style="font: 12.0px Palatino; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="font-size: large; letter-spacing: 0.0px;">La derecha, impúdica en sus formas, encuentra en éstas un catalizador para ahondar en su gestualidad marcial —qué profundo sigue calando en su parroquia el ademán autoritarísimo— y actúa más bien para el aplauso de propios que para el convencimiento de ajenos, erizando vellos democráticos más allá de nuestras fronteras, aireando la sábana raída del imperialismo para acabar entregando en brazos del independentismo un número nada despreciable de catalanes indecisos. </span></div>
<div style="font: 12.0px Palatino; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 16.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"><span style="letter-spacing: 0.0px;"></span><br /></span></div>
<div style="font: 12.0px Palatino; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="font-size: large; letter-spacing: 0.0px;">Pero volvamos a nuestra pareja que nos otea críticamente desde su residencia en Nueva York. ¿Qué papel juega entonces la izquierda intelectual? ¿Qué oportunidad se presenta?¿Puede articularse un <i>no</i> progresista y medianamente inteligente a la independencia?</span></div>
<div style="font: 12.0px Palatino; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 16.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="font: 12.0px Palatino; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="font-size: large; letter-spacing: 0.0px;">El examen es, pues, para nota. Y "El País" juega sus cartas reclutando intelectuales que quieran prestarse a la tarea de diferenciarse estilísticamente </span><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">de la derecha </span><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"> —sí, estilísticamente, no hay más que matices en esta suerte de menesteres territoriales— dándose un bañito de innegable encanto bohemio, rentando una columna al bufoneo, al pavoneo barroco, a las posaderas privilegiadas y felizmente acomodadas en uno de los sillones numerarios de la Real Academia de la Lengua Española. </span></div>
<div style="font: 12.0px Palatino; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="font-size: large; letter-spacing: 0.0px;"><br /></span></div>
<div style="font: 12.0px Palatino; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"><span style="letter-spacing: 0.0px;">Turbio cometido el de arrimar el hombro con la derecha, eso sí, sin tocarse y con todo el pudor político que merece la ocasión. </span>Turbio trasfondo el de reaccionar tarde para desacoplar la unidad de España del imán de la derecha. Turbia la pausada moderación progresista, profiriendo poesía sobre el “mejor unidos” con un guiño y una sonrisa elitista en la boca, invitando a degustar imposturas cosmopolitas de vuelo gallináceo y tinte moderno. </span></div>
<div style="font: 12.0px Palatino; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="font: 12.0px Palatino; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">Insuficiente, ese toque humorístico —la derecha sigue afortunadamente desprovisto de él— con el que Antonio se despacha con efectista displicencia y ánimo pedagógico. Y enternecedor el súbito filantropismo por unas mayorías silenciosas que Elvira percibe desconsolada en la intimidad de su correo privado.</span></div>
<div style="font: 12.0px Palatino; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 16.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"><span style="letter-spacing: 0.0px;"></span><br /></span></div>
<div style="font: 12.0px Palatino; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="font-size: large; letter-spacing: 0.0px;">Aguar el sentimiento de un pueblo y relegarlo a mera caricatura es un ejercicio estilístico hilarante y efectista, no vayamos a negarle mérito; y sí, también una acrobacia ciertamente profiláctica cuando se cuenta con la red de la complacencia del poder —algo poco consecuente con la trayectoria reivindicativa del académico en favor de <i>los</i> <i>derrotados</i>—. Bastaría, por ejemplo, con cambiar la foto que encabeza el artículo por el de una multitud enarbolando banderas rojigualdas: el texto no perdería ni un ápice de coherencia, lo que nos proporciona una idea exacta de la profundidad de ciertos <i>argumentos.</i></span></div>
<div style="font: 12.0px Palatino; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 16.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"><span style="letter-spacing: 0.0px;"></span><br /></span></div>
<div style="font: 12.0px Palatino; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="font-size: large; letter-spacing: 0.0px;">Pero ya nos han presentado disfraces progresistas como el que nos ofreces, Antonio, y las deshiladuras están bien visibles: una lectura medianamente crítica te despoja enseguida de guindas barrocas y destellos estilísticos. Una vez desnuda, tu exhibición queda irremediablemente postrada a la altura de una burda burla de bar, cuyo máximo requerimiento intelectual demanda escupir con urgencia el mondadientes de los labios, darte una palmadita en la espalda y soltar una sonora carcajada. Una muestra de afecto que bien podría darte mañana alguno de tus nuevos lectores de extrema derecha. </span></div>
<div style="font: 12.0px Palatino; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 16.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"><span style="letter-spacing: 0.0px;"></span><br /></span></div>
<div style="font: 12.0px Palatino; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="font-size: large; letter-spacing: 0.0px;">El bote de barniz del que hablaba antes se reseca con los años, de tanto abrirlo. Y es una pena contabilizar, entre las aperturas alicortas de escritores como vosotros, divertimentos estilísticos y fantasías filantrópicas con más autocomplacencia que sustancia. </span></div>
<div style="font: 12.0px Palatino; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 16.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"><span style="letter-spacing: 0.0px;"></span><br /></span></div>
<div style="font: 12.0px Palatino; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">
<span style="font-size: large; letter-spacing: 0.0px;">La izquierda intelectual española —la de verdad, atenta a las causas nobles, la que jamás pondría excusas a la voluntad democrática de millones de personas— no debería dejar pasar esta oportunidad de dejaros en evidencia.</span></div>
<div style="font: 12.0px Palatino; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 16.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"><span style="letter-spacing: 0.0px;"></span><br /></span></div>
<div style="font: 12.0px Palatino; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 16.0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"><span style="letter-spacing: 0.0px;"></span><br /></span></div>
<div style="font: 12.0px Palatino; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 16.0px;">
<span style="letter-spacing: 0.0px;"></span><br /></div>
Grassonet Bordhttp://www.blogger.com/profile/13245419158856733024noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-2974512579162964274.post-64198909937953323622012-06-29T13:44:00.000-07:002012-06-29T14:39:22.695-07:00# la ROJA em fa RUJAR<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<img border="0" height="587" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhq_S-ZFUHZEI-seOCOL5ohCl9Utz-FLmXOYTvaOhDsr9sHCveHITINIl8loV4B6f6Vl8zyuqX3a57KhIpgUge1L09C7y2O8jqTs10m_0SDTeN0KVHlgH0JR-ETvLWSNYNSTxWkN__XK6A2/s640/roncero.png" width="640" />
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Arial;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Garamond;
panose-1:2 2 4 4 3 3 1 1 8 3;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:72.0pt 90.0pt 72.0pt 90.0pt;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond;"><a href="http://www.youtube.com/watch?v=i5WQUcIVUcg&feature=youtube_gdata_player"><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">(Veieu el vídeo, que riureu)</span></a></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-large;"><br /></span></span><br />
<span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: Garamond;">Roncero somiqueja, gardenya, sanglota, i amb ell ploren
la dona i el fill. Possiblement s’abracen, tacant-se respectivament les
samarretes de pols taronja de ganxitos. Francament, mai sabrem si la dona i el
fill ploren pel mateix que ell, o per causa de tenir un pare o un marit com ell,
tant hi fa. España fa un gol i Roncero ho celebra; cau a terra, a plom, fent-se
un <i>bollo</i> al genoll, el símbol
d’espanyolitat més autèntic que hom pot exhibir.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: Garamond;">España </span><span lang="EN-US" style="font-family: Garamond;">—la marca blanca del Barça— es juga a penaltis molt
més que el passi a la final: es juga l’eficàcia de la dosi mediàtica que el
nacionalisme espanyol ens ha preparat per l’Eurocopa.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: x-large;"><span lang="EN-US" style="font-family: Garamond;">Roncero
en <a href="http://www.youtube.com/watch?v=i5WQUcIVUcg&feature=youtube_gdata_player">aquest vídeo</a> diu que plora perquè a Twitter l’han dit “portuguès”, però és
mentida. Plora perquè veu ressorgir Espanya —no l’equip, la nació— i això
l’emociona, l’excita. Sap que la mediocritat envolta avui la seva Espanya. Sap
que ell ho és, de mediocre. Sap que ell no és un futur premi Nobel, ho reconeix
públicament, sorprenent l’audiència. Exposa la idea, potser encertada, que un
premi Nobel és un ésser fred, incapaç de sentir, incapaç de fer-se <i>bollos</i> per la seva selecció.
Efectivament, sí: s’hi veu diferent a un premi Nobel, i dins del seu raonament
improvisat hi troba un subterfugi agradable per justificar la seva intel.ligència límit. Ràpidament, les llàgrimes deixen de brollar. Ha trobat una explicació plausible al seu tarannà.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: x-large;"><span lang="EN-US" style="font-family: Garamond;">El
personatge sap que que la seva celebritat es perpetua no a base de talent, sinó
a base de crits, plors i desafiaments; a base d’aglutinar i fer-ne catarsi de
la superficialitat futbolera untada d’odi a la diferència. Sap que la seva nació ha estat
intervinguda i que és la riota d’Europa, i sap que revoltar l’orgull patri com a resposta al ridícul, avui, és ben fàcil. Sap prou bé què s’espera d’ell i quin tipus de
discurs li seguirà donant de menjar tots els carbohidrats i greixos que
necessita.</span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-large;"><br /></span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKuh9s_Q1ewaieMN4tbp4F00or4a8l3_FoM4NUO3TJ5VlrDXtq1pzBS9Q4qyFm70PaqxRQwG71rwXgVnnEYFBOAClFTbZOPIeNBQXjJfwOU-uhrXgMyt_DZ2p_xWmZY_VoCDLyzoYkrxf6/s1600/Captura+de+pantalla+2012-06-29+a+las+22.57.22.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="484" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKuh9s_Q1ewaieMN4tbp4F00or4a8l3_FoM4NUO3TJ5VlrDXtq1pzBS9Q4qyFm70PaqxRQwG71rwXgVnnEYFBOAClFTbZOPIeNBQXjJfwOU-uhrXgMyt_DZ2p_xWmZY_VoCDLyzoYkrxf6/s640/Captura+de+pantalla+2012-06-29+a+las+22.57.22.png" width="640" /></a></div>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-large;"><br /></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: x-large;"><span lang="EN-US" style="font-family: Garamond;">Banyat
en la seva pròpia suor agre, la idea d’una Espanya unida el refresca. Un país
que, per uns dies, atura el seu desmembrament nacional; on els <i>traidores catalanes</i>
—simbolitzats magistralment i paradoxal en els mercenaris del Barça— acoten el
cap per sumar-se al bé comú. Aquest és el sentiment, amics, que el fa plorar. Sap
que <i>La Roja</i>, a Catalunya, és un símbol de resistència, una heroïcitat. Ho fa
també per ells, pels colons del polo blau-cel tirat a l’espatlla.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: x-large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikA5MuHCDXOh7jWJYQSzYUVoyK3xu3c1kJYC_HrUgT427VAI_lxjvn5kgLWHT_wyoauMldunmrw8GGw0WO9_awiR1natdK63chNJjLyQCGUC09MI3ZrSttM4zyqKQd2w51Di6-MPOsDrBr/s1600/Captura+de+pantalla+2012-06-19+a+las+10.13.21.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikA5MuHCDXOh7jWJYQSzYUVoyK3xu3c1kJYC_HrUgT427VAI_lxjvn5kgLWHT_wyoauMldunmrw8GGw0WO9_awiR1natdK63chNJjLyQCGUC09MI3ZrSttM4zyqKQd2w51Di6-MPOsDrBr/s640/Captura+de+pantalla+2012-06-19+a+las+10.13.21.png" width="544" /></a></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: x-large;"><span lang="EN-US" style="font-family: Garamond;">Traslladant
Roncero al terreny publicitari, les marques tanquen files entorn la idea que
España, <i>la Roja</i>, la selecció <i>de tothom</i>, simbolitza la fugida de la
bassa, el bàlsam contra la crisi, la pastilleta contra el ridícul d’un estat
tocat i moralment afligit. </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;">Va, vinga, Cruzcampo, Nike, Cepsa, Lidl… fabriquem
l’orgull de ser espanyol, qui s’hi vol sumar? Algú s’hi pot negar? Música
èpica, simbolisme de batalles medievals, banderes onejant, xocs entre regnes on
els secessionistes —catalans i bascos— són els desertors. Apostem-hi fort. Espanya
és mediocre; sí, i què? però què carai, <i>tiene
cojones.</i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: x-large;"><i><span lang="EN-US" style="font-family: Garamond;"> Soy español: ¿a qué quieres
que te gane?</span></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: x-large;"><i><span lang="EN-US" style="font-family: Garamond;">Ser español ya no es una
excusa, es una responsabilidad.</span></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: x-large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2kNdZPuv63u8B016NhWAL0S4jTwDsNXQ_oqJMH-gXLNBFGUIGn1GjPeC8GdgfAR3sEkDQ2wksjX4FWuQxEEf7uhuuaP5fgb1HtW18aeVw1t3M3gOsKNd4liNl-F4LY2zJ6JBaaCy0f7n7/s1600/Print-Momentum-Eurobasket.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2kNdZPuv63u8B016NhWAL0S4jTwDsNXQ_oqJMH-gXLNBFGUIGn1GjPeC8GdgfAR3sEkDQ2wksjX4FWuQxEEf7uhuuaP5fgb1HtW18aeVw1t3M3gOsKNd4liNl-F4LY2zJ6JBaaCy0f7n7/s640/Print-Momentum-Eurobasket.jpg" width="473" /></a></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: x-large;"><span lang="EN-US" style="font-family: Garamond;">Sí
senyor. Sóc el xulo d’Europa. Sóc ineficient gestionant els recursos
públics, la banca, l’economia. Però tinc un Gasol que es deixa comprar, un Alonso —a qui TV3 fa
unes fel.lacions estupendes— o un Rafa Nadal, estrelles que ens faran la feina bruta
d’intentar aglutinar tímidament i per una estoneta un estat de nacions que els polítics, incapaços de despertar emocions, ja no tenen ni la més remota idea de com cohesionar. <span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: arial, helvetica, clean, sans-serif; line-height: 16px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">◙</span></span></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-large;"><br /></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-large;"><br /></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-large;"><br /></span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEget3t5dNTkIFMVDqtFg9_dmgNJ89V43IxuI6GEFXsFYTRKka4VvFKjexItO6HsfcyQQGgkLeQINbjc9DDPw4_N_dO_KY3ED-cxRvy0bK5qrltJk9c3I5PsJYiK70eIEENY1WH8X-gJHPo6/s1600/Captura+de+pantalla+2012-06-29+a+las+23.10.00.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="202" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEget3t5dNTkIFMVDqtFg9_dmgNJ89V43IxuI6GEFXsFYTRKka4VvFKjexItO6HsfcyQQGgkLeQINbjc9DDPw4_N_dO_KY3ED-cxRvy0bK5qrltJk9c3I5PsJYiK70eIEENY1WH8X-gJHPo6/s640/Captura+de+pantalla+2012-06-29+a+las+23.10.00.png" width="640" /></a></div>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-large;"><br /></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-large;"><br /></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-large;"><br /></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-large;"><br /></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-large;"><br /></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-large;"><br /></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>Grassonet Bordhttp://www.blogger.com/profile/13245419158856733024noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2974512579162964274.post-16670845836190258912011-10-18T06:14:00.000-07:002011-10-20T08:34:56.337-07:00"Yerar" Quintana i el pacte independentista<div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 19px;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 19px;"><br />
</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8vLquNpoW6pdqjV-2EUXsbsOufa4u26Lr5DjRJ6D7gQJzSbDOAK1hNDi6NVgxsQH-WJ5e9eGb7aSHHIDJLs30WKQksYL-bslIMEJYCQbgkmcF8y-zLZGXjl7uuXYQOr0pETgm-WHo4yHQ/s1600/Captura+de+pantalla+2011-10-18+a+las+15.00.08.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="215" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8vLquNpoW6pdqjV-2EUXsbsOufa4u26Lr5DjRJ6D7gQJzSbDOAK1hNDi6NVgxsQH-WJ5e9eGb7aSHHIDJLs30WKQksYL-bslIMEJYCQbgkmcF8y-zLZGXjl7uuXYQOr0pETgm-WHo4yHQ/s320/Captura+de+pantalla+2011-10-18+a+las+15.00.08.png" width="320" /></a></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 19px;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 19px;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 19px;"> </span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"></span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 26.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span lang="EN-US" style="color: #343434; font-family: Garamond; font-size: 18pt;">El programa d’ahir de “El Convidat” va sublevar molta gent. Gerard Quintana, icona del rock català i independentista confés, parla castellà amb la seva dona i els seus fills. Alguns, en això, hi han vist falta de coherència, i d’altres —els més viscerals— alguna mena de traïció gravíssima.</span><span lang="EN-US" style="color: #343434; font-family: Times; font-size: 18pt;"><o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 26.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 26.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span lang="EN-US" style="color: #343434; font-family: Garamond; font-size: 18pt;">D'independentistes en som molts i molt variats. N’hi ha de lliberals i de marxistes; de catòlics, budistes, satànics o ateus; d’indignats, de panxacontentes, explotadors i desnonats. En trobarem entre monolingües castellanoparlants i també entre heroics abanderats del bilingüisme passiu. N’hi ha qui s’amagaran a l’ombra fins a darrera hora, i d’altres que ja s’exhibeixen semanalment des d’una columna de El Punt o des d’un blog de El Mundo.</span><span lang="EN-US" style="color: #343434; font-family: Times; font-size: 18pt;"><o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 26.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 26.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span lang="EN-US" style="color: #343434; font-family: Garamond; font-size: 18pt;">D’independentistes en podem trobar d’embolicats amb una capa ecologista, o sabotejant, convençuts, la pintoresca moda de classificar la deixalla des de casa. N’hi haurà de devots de les festes majors, i també d’associals incorregibles; dels qui ploren amb la sardana i dels qui somiquegen amb Van Morrison; de republicans i de partidaris d’entronitzar els Windsor, enemics acérrims dels Borbons.</span><span lang="EN-US" style="color: #343434; font-family: Times; font-size: 18pt;"><o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 26.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 26.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span lang="EN-US" style="color: #343434; font-family: Garamond; font-size: 18pt;">N’hi ha de temporalment syracussins o permanentment vigatans, reusencs, berlinesos o rossellonencs. N’hi ha de motivats pels sentiments, i d’atiats per la pela i putejats per la contribució; de puristes amb la llengua i dels que foten unes faltes que fan fredat; de xiruca i de corbata; de guitarra i de Pioneer DJM2000.</span><span lang="EN-US" style="color: #343434; font-family: Times; font-size: 18pt;"><o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 26.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 26.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span lang="EN-US" style="color: #343434; font-family: Garamond; font-size: 18pt;">Doncs, bé. La polèmica de’n Gerard —i la de la llengua vehicular que fa servir en la seva intimitat— em fa pensar que no estan els temps per excloure ningú convencut de que a Catalunya li cal volar sense llasts. I aplicant-ho a una escala política catalana, els responsables del fallit front comú independentista per al 20N sembla que tampoc no ho han entés gaire, això; tot un luxe, vist el panorama polític que ens espera.</span><span lang="EN-US" style="color: #343434; font-family: Times; font-size: 18pt;"><o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 26.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 26.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span lang="EN-US" style="color: #343434; font-family: Garamond; font-size: 18pt;">Ens trobem que, 71 anys després de que Companys renunciés a la vida per defensar la llibertat de Catalunya, els principals partits independentistes no han estat capaços de renunciar a cap protagonisme ni a cap privilegi per defensar la mateixa causa. No han estat hàbils —tant hi fa, el culpable— per fer un front comú en un moment dolç en el que fins i tot un 4,8% dels simpatitzants del PP també votarien “Sí” en un referèndum d’autodeterminació, segons l’enquesta del CEO de juny de 2011.</span><span lang="EN-US" style="color: #343434; font-family: Times; font-size: 18pt;"><o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 26.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 26.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span lang="EN-US" style="color: #343434; font-family: Garamond; font-size: 18pt;">Com sempre, la societat demostra anar un pas per endavant de la política; els independentistes es multipliquen a esquenes dels partits independentistes, i tot apunta que no hi ha cap lliçó més bona del que pot ser un país integrador que sumar els variats estímuls secessionistes de tothom, i acabar fent-ne, de tots ells, els estímuls de l'anhel d'un país plural.</span><span lang="EN-US" style="color: #343434; font-family: Times; font-size: 18pt;"><o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 26.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 26.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span lang="EN-US" style="color: #343434; font-family: Garamond; font-size: 18pt;">Es tracta de sumar. Sumar sense haver de radiografiar-nos abans per mirar quins carnets polítics tenim i de quin color. No ens calen pas porters de discoteca que ens deixin accedir o no a l’ideari independentista depenent de si preferim —escull-ne una— plantar una alzina a Collserola, decantar-nos pel Marxisme o anar a favor o en contra de l'impost de successions. Hem d’integrar tothom, tothom qui ho vulgui. El país és variat, les motivacions per votar independència també. I cap partit actual hauria de pretendre el protagonisme d’agafar tot el pastís idependentista i fer-se’l seu, ja sigui des de l’esquerra, la dreta, el republicanisme, el socialisme o l’humanisme; perquè és impossible i irreal.</span><span lang="EN-US" style="color: #343434; font-family: Times; font-size: 18pt;"><o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 26.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 26.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span lang="EN-US" style="color: #343434; font-family: Garamond; font-size: 18pt;">No m'imagino una ridícula atomització de partits anti-apartheid —un de conservador, un d'esquerres, un de marxista-leninista, un d'ecologista— incapaços de treure una representació electoral digna perquè són incapaços d'unir-se per fer front al racisme. Fa riure, oi?</span><span lang="EN-US" style="color: #343434; font-family: Times; font-size: 18pt;"><o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 26.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><br />
</span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 24.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: center; text-autospace: none;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 26.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span lang="EN-US" style="color: #343434; font-family: Garamond; font-size: 18pt;">La situació és urgent, i no és el millor dels panorames, però encara hi ha una bona oportunitat per fer coses interessants. Sembla que el poder polític, de nou, ens cedeix el protagonisme, incapaç d'engrescar la societat. Cal doncs, començar a decidir el nostre futur des d'un moviment social, apartidista i amb totes les polítiques possibles, alliçonant aquesta colla de polítics maldestres i marcar-los la ruta a seguir desde la suma de tothom per un objectiu comú.</span><span lang="EN-US" style="color: #343434; font-family: Times; font-size: 18pt;"><o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 26.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 26.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span lang="EN-US" style="color: #343434; font-family: Garamond; font-size: 18pt;">Penso que el veritable independentisme integrador, intel·ligent, modern, sentimental —però no sentimentalista ni victimista—, conscient, decidit i disposat a pencar, ha de sortir encara. I ho ha de fer des de la societat civil, dels intelectuals de primer ordre, dels escriptors, empresaris, productors de TV, periodistes, estrelles de l'esport. De tota la gent amb geni i creativitat, amb aptituds decisives per arrossegar tothom cap a un país propi. Sumant pensaments polítics per una fita comuna, no disgregant-nos en detalls que ens asseparen.</span><span lang="EN-US" style="color: #343434; font-family: Times; font-size: 18pt;"><o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 26.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 26.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span lang="EN-US" style="color: #343434; font-family: Garamond; font-size: 18pt;">Entre aquesta gent decisiva hi ha Gerard Quintana. I si algú mostra públicament que parla castellà, àrab o el poètic llenguatge dels ventalls a casa seva, amb la seva família, no fa pas mal a la imatge de l’independentisme. Al contrari, el fa transversal. L’allunya del ghetto, l’universalitza i el dota d’una salut i una pluralitat fantàstiques. El català independentista que dina carn d’olla després d’una audició de sardanes existeix, però no és l’únic, afortunadament. Deixem que “Yerar” —com l’anomenaven despectivament molts ahir— parli als seus fills com li surti de la fava; no oblidem tot el que ha fet per normalitzar el català des de la música, i centrem la nostra visceralitat en atacar els qui realment s’estan passant l’independentisme per l’arc del triomf.</span><span lang="EN-US" style="color: #343434; font-family: Times; font-size: 18pt;"><o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 26.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><br />
</span></div><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"> </span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 19px;"><br />
</span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 19px;"><br />
</span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 19px;"><br />
</span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 19px;"><br />
</span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 19px;"><br />
</span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 19px;"><br />
</span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 19px;"><br />
</span></span></div>Grassonet Bordhttp://www.blogger.com/profile/13245419158856733024noreply@blogger.com56tag:blogger.com,1999:blog-2974512579162964274.post-47677428692407541812011-09-27T02:44:00.000-07:002012-05-21T05:01:34.233-07:00"Kuzushi" a la indignació.<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 21px;"><br />
</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 21px;"><br />
</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 21px;"><br />
</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/KT16DcHcjRA?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 21px;"><br />
</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 21px;"><br />
</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 21px;"><br />
</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 21px;"><br />
</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 21px;"><br />
</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US" style="font-family: Garamond; font-size: 16pt;">Degut als disturbis d’agost als barris de Tottenham, Wood Green, Enfield Town i Ponders End, la marca de pantalons texans Levi’s ha hagut de retirar del Regne Unit un dels dos spots insignia de la seva campanya publicitària “Go Forth”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 21px;"><br />
</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US" style="font-family: Garamond; font-size: 16pt;">El spot és un seguit d’imatges preciosistes on s’incita al canvi, a mirar endavant i a ser pioners en aquests temps convulsos. En un dels plans, al segon 48, apareix un jove desafiant uns anti-avalots.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 21px;"><br />
</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US" style="font-family: Garamond; font-size: 16pt;">Qui pensi que la retirada de l’anunci va contra els interessos de Levi’s, va amb el ciri a la mà. L’aparició de nous disturbis era previsible —com ho és ara— i la censura, encara que sigui imposada per un mateix, sempre és una publicitat extra esplèndida.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 21px;"><br />
</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US" style="font-family: Garamond; font-size: 16pt;">Tal i com van fer els partits polítics a casa nostra —tard i maldestrament— les grans marques, ara, també volen apropiar-se del moviment. Picar l’ullet als indignats comença a generar dividends i Levi’s detecta oportunistament un nou mercat, incipient, jove i fàcilment manipulable, qui prega per ser influenciat de nou per una publicitat que no ho sembli. Per fer-ho, i degut a la mateixa naturalesa del moviment, no calen conceptes polítics ben delimitats. Com es veu en el spot, n’hi ha prou amb desenvolupar un missatge genèric, poètic i anodí que pugui subscriure tothom.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 21px;"><br />
</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US" style="font-family: Garamond; font-size: 16pt;">El Jiu-jitsu és un art marcial japonès. No m’estendré en descriure massa cosa, quedeu-vos amb la idea de que, com el Judo, és apassionant per un motiu: aprofita la força de l’oponent; es val de la seva ira desorganitzada i la fa seva en benefici propi per tombar l’enemic amb la inèrcia generada. És a dir, en fa una reconversió intel·ligent de l’energia de l’agressor per, sense esmerçar-hi gaire força pròpia, fer-lo caure elegantment.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 21px;"><br />
</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-US" style="font-family: Garamond; font-size: 16pt;">Doncs, bé. Mentre la indignació de Stéphane Hessel malda per articular-se com a programari polític viable, buscant encara una posició creïble més enllà de la pulsió i la ràbia que podem sentir tots; el sistema capitalista, més murri que ningú, acaba de fer-nos un <i style="mso-bidi-font-style: normal;">kuzushi</i>, en tota regla. Prenem-ne nota.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 21px;"><br />
</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 21px;"><br />
</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 21px;"><br />
</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 21px;"><br />
</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>Grassonet Bordhttp://www.blogger.com/profile/13245419158856733024noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2974512579162964274.post-3037672211093894112011-09-21T11:12:00.000-07:002011-09-22T01:47:58.754-07:00La pizza provinciana.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjvHnjbztFR8KJLHPsCSLIEKd2cn6ua3KsznqZ1d8NsJodWnw_XP9N6QHzmMu9JE0bKZ_ecXxxNG-PrbTvIrAFuaFyFBOaRcXEMljHEhiCVC_A6u3vjJxaZHe25lG_gSYnf9YD_J97IkJe/s1600/Captura+de+pantalla+2011-09-21+a+las+20.09.53.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjvHnjbztFR8KJLHPsCSLIEKd2cn6ua3KsznqZ1d8NsJodWnw_XP9N6QHzmMu9JE0bKZ_ecXxxNG-PrbTvIrAFuaFyFBOaRcXEMljHEhiCVC_A6u3vjJxaZHe25lG_gSYnf9YD_J97IkJe/s200/Captura+de+pantalla+2011-09-21+a+las+20.09.53.png" width="195" /></a></div><br />
<br />
<br />
<div class="MsoNormal"><span style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">Suposo que haureu tastat l’arxiconegut sandvitx calent de pernil i formatge, fet amb pa de motlle de tipus anglès, que hom acostuma a prendre per esmorzar acompanyat, generalment, d’un cafè amb llet.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 24px;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">Aquest entrepà, que aquí coneixem com a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">biquini </i>i a Madrid anomenen <i style="mso-bidi-font-style: normal;">mixto</i>, es va popularitzar els anys 50 a la coneguda Sala Bikini de Barcelona </span><span lang="EN-US" style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">—</span><span style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">d’on rep el nom</span><span lang="EN-US" style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">—. Allí</span><span style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;"> el servien com a mos furtiu adaptant el conegut </span><i><span lang="EN-US" style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">croque-monsieur </span></i><span style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">francès, però sense xopar el pa amb ou batut, ni posar-li un barret de beixamel o formatge pel damunt, ni gratinar-lo. </span><br />
<br />
<span style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">El <i style="mso-bidi-font-style: normal;">biquini</i> o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">mixto</i> descendeix dels novaiorquesos <i style="mso-bidi-font-style: normal;">ham and cheese</i>, i era l'únic àpat que hi havia disponible als bars dels estadis de beisbol a finals del segle XIX. Només quinze anys després, l'omnipresent <i style="mso-bidi-font-style: normal;">hot-dog </i>ja li havia pres tot el protagonisme, però l’entrepà bicolor ja havia tingut temps de saltar la bassa i popularitzar-se increïblement a Cuba </span><span lang="EN-US" style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">—<i style="mso-bidi-font-style: normal;">sándwich cubano</i>, en deien, als anys trenta—</span><span style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">Després, de Cuba va fer el salt a Europa de la mà de Chamberlin i Levine, els aguerrits pilots dels primers vols transatlàntics, que mataven el cuquet en ple vol amb aquest cèlebre mos. Val a dir, però, que malgrat tenir aquest recorregut llatí, no hi ha cap evidència que la introducció del sandvitx <i style="mso-bidi-font-style: normal;">mixto</i> a Espanya fos mèrit dels espanyols-cubans<span class="Apple-style-span" style="font-size: 13px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 24px;">, i els entesos aposten directament per la via francesa <span class="Apple-style-span" style="font-size: 13px;">1 <span class="Apple-style-span" style="font-size: 24px;">. Així doncs, el primer bateig peninsular d'aquest famós entrepà, va ser el català.</span></span></span></span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 24px;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">A principis de 2005, Casa Tarradellas, S.A., l’empresa de la Plana de Vic (Gurb, Osona) que fabrica productes càrnics i plats preparats, anunciava el llançament del seu primer sandvitx refrigerat de pernil i formatge, preparat per fer-se en una planxa, torradora o sandvitxera elèctrica o tradicional. Tècnicament, es tractava del que anomenaríem un biquini precuinat.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 24px;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">Les raons de la decisió que empel·lí la direcció de Casa Tarradelles a batejar el seu biquini com a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mixto Plancha</i>, i no com a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Biquini Plancha</i>, no les puc saber, només intuïr. Però, fet i fet, és tota una declaració d’intencions i un clar posicionament públic de la marca, qui fa una elecció aclaridora enfront quines susceptibilitats prefereix ferir, les castisses o, com resa el seu slogan, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">les de casa.</i><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 24px;"><br />
</span></span><br />
<span style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">De nou, Casa Tarradellas ens ofereix un nou toc d'atenció, ara amb les seves pizzes. Un anunci espectacular de tres minuts de durada, signat per la destacadíssima agència barcelonina Villarrossàs, vestit <span class="Apple-style-span" style="font-family: Times; font-size: small;"><span style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">amb una música excel·lent </span><span lang="EN-US" style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">—</span><span style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">“Share love”</span><span lang="EN-US" style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">—</span><span style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;"> feta a mida per la peça. El spot, veritablement té una execució molt bona.</span></span></span></div><div class="MsoNormal"><br />
<span style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Times; font-size: small;"><span style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">L'argument, però, ja és una altra cosa. La pel·lícula és un seguit de tòpics rurals, d’aquells que ens fan tanta gràcia als urbanites que mengem </span><span lang="EN-US" style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">—segons els test— </span><span style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">pizza precuinada amb certa assiduïtat. També ens proposa un interessant exercici imaginatiu, on la Plana de Vic esdevé miraculosament un annexe de la Toscana, i les pizzes, sorpressivament, s'erigeixen en un menjar tan nostrat com els canalons de Sant Esteve; d'acord, juguem-hi tots, no ens tanquem pas en banda.</span></span> Fins aquí tot correcte. Però hi ha un detall que em crida l'atenció del protagonista de l'anunci.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 24px;"><br />
</span></span><br />
<span style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">Per què es diu Pepe, el nano? <span class="Apple-style-span" style="font-family: Times; font-size: small;"><span style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">Bé, Pepe és un diminutiu d’un nom castellà ben corrent. Podriem intuïr </span><span lang="EN-US" style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">—de nou— que els responsables de la campanya, amb un gest de normalitat que els honora, han optat per posar un nom castellà a un nen català i catalanoparlant. Així ho fan, amb tota naturalitat, tant en la versió castellana com en la catalana. Pepe; aquí, i a la Xina Popular.</span></span></span></div><div class="MsoNormal"><br />
<span lang="EN-US" style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">Però posats a fer gestos normalitzadors, hagués estat una decisió molt més interessant i lloable per una empresa de Gurb —amb un nom tan inequívocament català, compartit fins i tot amb el d'un honorable president— que el nen s’hagués dit Pep. Pep, tant en la versió catalana com en la castellana. Pep, a Espanya i aquí. Potser no estem preparats per aquesta mena de desafiaments, insòlits en el món empresarial català. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 24px;"><br />
</span></span><br />
<span lang="EN-US" style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">Tarradellas ens segueix fent veure que, de la llista d'aromes alimentaris que normalment s'inclouen en tot tipus de productes precuinats —essències d'herbes, de pa, de fum, d'all...— més li val, ara per ara, obviar qualsevol aroma preeminent de catalanitat. No fos cas que se li indigestés a algú que no fos <i style="mso-bidi-font-style: normal;">de casa.</i></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 24px;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 24px;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 24px;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 24px;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-family: Garamond; font-size: 10pt;">1. Ignasi Doménech i Puigcercós (1940). «"Emparedados"» <span style="color: #434343;">(castellà)</span>. <i>Los Entremeses y la Hora del Té (Las meriendas)</i> (2a. edició). Inc Icon Group International. pp. 84-96.</span><span style="font-family: Garamond; font-size: 10pt;"><o:p></o:p></span></div><div style="mso-element: footnote-list;"><br />
<div id="ftn" style="mso-element: footnote;"><div class="MsoFootnoteText"><br />
</div></div></div>Grassonet Bordhttp://www.blogger.com/profile/13245419158856733024noreply@blogger.com23tag:blogger.com,1999:blog-2974512579162964274.post-8001983072507306382011-09-13T06:01:00.000-07:002011-09-22T08:56:55.470-07:00Desmuntant Intereconomía<div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 24px;"><br />
</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFIpmY5Byl7OA1PSHo07jfK1BpH-O-c8jbE6ns-X1NypePjnm1JD4EvcKOpsyjIsiJ0OdKoJvLB0rmqwl1YR2PZUevUFTq6d-uGGproaQ5mtjTc3KiG_123ZLU_8kSdxewOxGakiR3a1Uu/s1600/Captura+de+pantalla+2011-09-13+a+las+12.38.47.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFIpmY5Byl7OA1PSHo07jfK1BpH-O-c8jbE6ns-X1NypePjnm1JD4EvcKOpsyjIsiJ0OdKoJvLB0rmqwl1YR2PZUevUFTq6d-uGGproaQ5mtjTc3KiG_123ZLU_8kSdxewOxGakiR3a1Uu/s640/Captura+de+pantalla+2011-09-13+a+las+12.38.47.png" width="379" /></a></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 24px;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 24px;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 24px;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">L’altre dia vaig estar intercanviant tuits amb @pakez (Paco Segarra), el Director General de Marketing d’Intereconomía. Malgrat la nostra ideologia contraposada, la conversa va discórrer en un to amable i agradable; vam deixar de banda idees polítiques i ens vam limitar a parlar de marketing </span><span lang="EN-US" style="font-family: Arial; font-size: 13pt;">—</span><span style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">estrictament</span><span lang="EN-US" style="font-family: Arial; font-size: 13pt;">—</span><span style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;"> i del boicot comercial que el mateix Paco engegava contra Nestlé des de les xarxes socials, com a resposta a la negativa d’aquesta multinacional a anunciar-se a Intereconomía.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 24px;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">Per boicotejar Nestlé hi ha motius de sobra: explotació infantil, ús d’oli de palma cancerigen i de cultiu insostenible, atemptats contra la salut pública i lindeses similars. Però Intereconomía no s’embarca en una creuada altruista, el boicot és essencialment pragmàtic: reclama uns diners que considera seus.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 24px;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">Paco és un home d’empresa. Ens coneixem </span><span lang="EN-US" style="font-family: Arial; font-size: 13pt;">—</span><span style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">fins i tot personalment</span><span lang="EN-US" style="font-family: Arial; font-size: 13pt;">—</span><span style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;"> de l’època en que els dos treballàvem fent anuncis. Ell ha engegat agències de publicitat exitoses i s’ha sabut rodejar de gent molt bona. Ha treballat per marques ben catalanes, Danone entre elles, i n’ha tret uns beneficis extraordinaris. Per aquest motiu m’estranyava que algú així, pragmàtic, cometés amb aquest boicot el que semblava un impuls poc meditat i un error de novell.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 24px;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: 24px;">En una revelació que jo considero impagable, Paco afirma obertament que, lluny d’un rampell, el boicot es tracta d’una estratègia destinada a guanyar terreny a les cadenes competidores i a apujar l’audiència. I això, considero, ens hauria de fer pensar una mica a tots.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 24px;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">No ens ha d’estranyar que una emissora que es presenta tan visceral i amb un lligam tan emotiu per als seus acòlits com Intereconomía </span><span lang="EN-US" style="font-family: Arial; font-size: 13pt;">—</span><span style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">només cal veure les seves promos “Orgullosos de ser de derechas”</span><span lang="EN-US" style="font-family: Arial; font-size: 13pt;">—</span><span style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">avantposi l’audiència per davant de tot. Els negocis es fan per guanyar diners, i aquesta emissora de TV no n’és l’excepció. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 24px;"><br />
</span></span><br />
<span style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">Ja ho saben prou bé que a Catalunya l’audiència majoritàriament no és gaire afecte als postulats d’ultradreta que plantegen, com també saben que no ho és el Barcelonista a les arengues de Roncero, mentre se l'escolta seguint el postmatx amb secreta satisfacció. <span class="Apple-style-span" style="font-family: Times; font-size: small;"><span style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">Però tant hi fa a l'hora de mostrar les audiències als futurs anunciants; el que compta és aquest 1’5%, la xifra que Paco necessita augmentar. I ben fet que fa.</span><span style="font-family: Arial; font-size: 13pt;"> <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="EN-US">—</span></i></span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">“No volem adhesions polítiques, faltaria més” </span></i><span style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">exclamava, reveladorament. En un negoci, això és secundari, afegeixo jo.</span></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 24px;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: 24px;">És la teoria dels vasos comunicants, de nou. Com més atien el foc nacionalista espanyol, més atiarem el foc nacionalista català. Al capdevall, tindrem els dos focus pendents d’Intereconomía, que és del que es tracta a l’hora de vendre espais publicitaris: poder-los sumar. En aquest sentit, Paco i la seva empresa neden còmodament en l’estratègia del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Troll</i>, la de fer soroll i exhaltar ambdòs extrems: Embranquem-nos en la tasca d’encendre la metxa, que ja s’encarregaran ells, el nostre extrem i el seu, de realimentar-se convenientment.</span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 24px;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">Enmig d’aquesta mediàtica guerra de guerrilles i d’interessos comercials, les ideologies són certament secundàries. Aquesta tesi, però, ells mai no l’acceptarien, perquè toca massa endins el cor del seu negoci i públic, però l’estil populista d’Intereconomía no és casual, si ens aturem a veure com es conforma l’electorat espanyol:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 24px;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">A cada convocatòria d’eleccions generals </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="EN-US" style="font-family: Arial; font-size: 13pt;">—</span></i><span style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">espanyoles</span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="EN-US" style="font-family: Arial; font-size: 13pt;">— </span></i><span style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">l’electorat de dretes es mobilitza tot ell. Van a una, i van tots a votar. Això sí que ho tenen, s’organitzen prou bé, sobretot si ho comparem amb un electorat d’esquerres de resposta mandrosa, que mai no concorre a unes eleccions amb un percentatge tant rotund. Per dir-ho d’alguna manera, la xifra de votants de dretes toca sempre el seu sostre, però tot i així supera la d’esquerres en condicions normals, excepte en moments puntuals, com a l’11-M, quan la mobilització total de l'esquerra va tombar el sentit d’unes eleccions que ja tenien un guanyador clar. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 24px;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">Així doncs, Intereconomía és una resposta estratègica (i patrocinada per un lobby molt interessat) a les preguntes: “D’on treure electorat?”, “com fer més votants, si ja votem tots?”, i de com fer-ne audiència de tot això.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 24px;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">Doncs ho treuen de les classes populars. Fent populisme per a elles, ras i curt. I el quid de la qüestió és saber traslladar a la guerra de les audiències el que succeeix en la guerra pel vot, on la dreta s'esforça per captar antics vots de tradicionals votants de l’esquerra espanyola sense una implicació política massa gran, vots d’indecisos, suport de joves futurs nous votants... Intereconomía també ho fa, i els aglutina seduïnt-los <span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 17px; font-style: italic;">—</span>cabrejant-los morbosament, n'hauriem de dir, més aviat<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 17px; font-style: italic;">—</span> davant <i>una España que se hunde</i> en directe a la TV mentre sonen els coneguts discursos elementalíssims de patriotisme espanyol, crisi econòmica, immigració i antinacionalisme català i basc, trompetes de l'Apocalipsi que cada cop són més transversals a Espanya <span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 17px; font-style: italic;">—</span>UPyD i PP poden coincidir en la majoria de postulats no socials<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 17px; font-style: italic;">—</span> i funcionen la mar de bé per generar soroll, provocació i crits d'auxili a favor i en contra.</span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 24px;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">Per això aquesta simplesa volguda en el missatge d’Intereconomía. D’aquí vé aquesta fàcil digestió </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="EN-US" style="font-family: Arial; font-size: 13pt;">—</span></i><span style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">o indigestió, segons el cantó de la taula</span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="EN-US" style="font-family: Arial; font-size: 13pt;">—</span></i><span style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;"> de les seves píndoles incendiàries. És una televisió calculada per sortir a l’APM, no per transmetre els postulats d’una dreta espanyola preparada, intel·lectual o instruïda; una tele concebuda per revoltar les barriades i extraradis de la insatisfacció, gairebé apolítiques fins ara, on es busca una adhesió no pas política, que això és secundari, sinó una suma total que es pugui reflectir a l’Estudi General de Medios i treure’n un profit econòmic.<o:p></o:p></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">Així doncs, la propera vegada que us sulfureu amb Intereconomía, potser ho podeu fer d’una altra manera. Espero que com jo, amb un somriure ben gros sota el nas :)</span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 24px;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 24px;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 24px;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 24px;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 24px;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 24px;"><br />
</span></span></div>Grassonet Bordhttp://www.blogger.com/profile/13245419158856733024noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-2974512579162964274.post-43250688357223899862011-09-06T07:07:00.000-07:002011-09-14T04:23:08.924-07:00El català acomplexat i les tetes grosses<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="text-align: center; text-indent: -18pt;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-b3PjXaiuWySh-OLCKJpU6V6r3s_jlce1nysEkU5UEXHHGFa1JSBpdLjrdWymO4e1NUGSu_wBBjuSthcilzzHdv4vf7f_YCsMVEHAoEg2LVpcL4oPaYapjQO3EJwJgnxjgSqaTqmaKSET/s1600/Captura+de+pantalla+2011-09-10+a+las+14.06.59.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-b3PjXaiuWySh-OLCKJpU6V6r3s_jlce1nysEkU5UEXHHGFa1JSBpdLjrdWymO4e1NUGSu_wBBjuSthcilzzHdv4vf7f_YCsMVEHAoEg2LVpcL4oPaYapjQO3EJwJgnxjgSqaTqmaKSET/s640/Captura+de+pantalla+2011-09-10+a+las+14.06.59.png" width="446" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj999I9QuNcwmA45edYU5qABlzaFEhWQbM629EId3Ep57_EFONgSR1ptUQNjXGlp7f5FOJl4oonmqTf_nIrZ9SSyCyEh3yS7egnyBdYwFPx7ZQ4R_hoeieFVY_gqSNjenfWMlu8tgS9he7X/s1600/Captura+de+pantalla+2011-09-10+a+las+14.06.44.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj999I9QuNcwmA45edYU5qABlzaFEhWQbM629EId3Ep57_EFONgSR1ptUQNjXGlp7f5FOJl4oonmqTf_nIrZ9SSyCyEh3yS7egnyBdYwFPx7ZQ4R_hoeieFVY_gqSNjenfWMlu8tgS9he7X/s400/Captura+de+pantalla+2011-09-10+a+las+14.06.44.png" width="307" /></a></div><br />
</div><div class="MsoNormal"><o:p> <span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: 21px;"> </span></o:p></div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-autospace: none;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;">Fins fa una estona, en aquesta entrada hi havia un conte. L'he esborrat perquè ja no m'agrada. Però si alguna cosa ha tingut de bo el fet d'escriure'l ha estat acabar de constatar, tristament, que escriure en català <span class="Apple-style-span" style="line-height: 16px;">—</span>bé o malament, des d'una gran tribuna o des de Twitter<span class="Apple-style-span" style="line-height: 16px;">—</span> aixeca encara molts odis i molts complexos.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;">Quan vaig enllestir el conte </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large; line-height: 16px;">—un conte marrà</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large; line-height: 16px;">—</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;">, vaig enviar l'enllaç privadament a alguns amics. Entre ells hi havia una noia de les Illes Canàries, a qui també considerava amiga, a més de molt lliberal sexual i políticament; oberta de mires, desperta i intel·ligent. Vem tenir un parell de converses per MD <span class="Apple-style-span" style="line-height: 16px;">—</span>jo faig contes eròtics i ella té un blog amb imatges d'ella mateixa, força explícit, on un parell de melons ben exhuberants en són protagonistes estel·lars<span class="Apple-style-span" style="line-height: 16px;">—</span> i ens vem caure bé. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;">Fa uns dies, vaig pensar que potser li agradaria llegir el meu darrer conte <span class="Apple-style-span" style="line-height: 16px;">—</span>el que acabo d'esborrar<span class="Apple-style-span" style="line-height: 16px;">—</span> i li vaig enviar el link, avisant-la de que el text és en català, com gairebé tot el que jo escric, i que esperava que no tingués massa dificultats en poder-lo traduïr amb Google Translator. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;">La seva resposta, tal i com es veu en la imatge adjunta, i en el comentari que hi ha al peu d'aquesta entrada <span class="Apple-style-span" style="line-height: 16px;">—</span>que no he volgut esborrar<span class="Apple-style-span" style="line-height: 16px;">—</span>, va ser força bel·ligerant, sorprenentment insultant cap a mi, i cap al fet de ser, escriure i viure en català. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;">Més enllà de ser culpa meva, per no identificar els imbècils a primera vista <span class="Apple-style-span" style="line-height: 16px;">—</span>em passa força, darrerament<span class="Apple-style-span" style="line-height: 16px;">—</span> em va donar que pensar. ¿Per què qualsevol mitja cerilla es creu amb el dret de menysprear la nostra cultura, impunement, sense el més mínim sentit del ridícul d'un mateix? No parlo ja dels espanyolistes pol·ligoners de xandall, tatoo i ray-ban, abanderats de l'insult anti-català, no; em refereixo a gent que podriem titllar de normal, gent que es mostra sensible a uns temes avui, però t'insulta demà per escriure en la teva llengua. O millor dit, per no escriure en la seva.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;">La doble cara de la moneda la trobem a casa nostra, en la figura del <i>català dissimulat</i>. El català avergonyit que relaxa el seu gran conflicte interior amb el dissimul i la negació del seu origen. El català molest amb si mateix, inconfessablement acomplexat, que s'ubica desesperadament en un abstracte territori mental on només hi ha la paraula Espanya, sense indicacions territorials específiques. El català desubicat que compensa la <i>vergonya</i> de ser català insuflant-se d'un fals cosmopolitisme. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;">El català que desitja ser un <i>espanyol normal</i>, un més; el que malda per sentir-se dir allò tan estrambòtic de: <span class="Apple-style-span" style="line-height: 16px;">—</span><i>"...pues no pareces catalán"</i>. El que íntimament desitjaria poder-se extirpar qualsevol símptoma regional, de pronúncia al parlar, de comportament particular. El que públicament es ruboritza de plaer, com Juan Carlos Girauta, quan li diuen <span class="Apple-style-span" style="line-height: 16px;">—</span><i>"Ojalá hubiera más catalanes como vosotros". </i>O el que deixa ben clar que blocarà i censurarà al seu Timeline de Twitter qualsevol qui se li adreci en l'idioma de la terra que el va parir: "Cuestión de números."</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Garamond; font-size: large;"><br />
</span></div>Grassonet Bordhttp://www.blogger.com/profile/13245419158856733024noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-2974512579162964274.post-51993077368654482592011-07-26T13:24:00.000-07:002017-10-30T04:04:44.106-07:00Entre indignats<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond"; font-size: 16pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: "times"; font-size: small;"><span lang="CA" style="font-family: "garamond"; font-size: 16pt;">Sé que molts, en nom de la Llibertat, em voldrieu linxar </span><span lang="CA" style="color: #000070; font-family: "garamond"; font-size: 16pt;">–</span><span lang="CA" style="font-family: "garamond"; font-size: 16pt;">qui sap si empalar en una fusta untada de bitxo</span><span lang="CA" style="color: #000070; font-family: "garamond"; font-size: 16pt;">–.</span><span lang="CA" style="font-family: "garamond"; font-size: 16pt;"> I es que totes les revolucions deixen d’aletejar com a gallines per començar a prendre una volada elegant quan comencen a rodolar els primers caps dels crítics. A ulls dels defensors de la democràcia </span><span lang="CA" style="color: #000070; font-family: "garamond"; font-size: 16pt;">–</span><span lang="CA" style="font-family: "garamond"; font-size: 16pt;">la Real, vull dir, la que ens han d'imposar pel nostre bé</span><span lang="CA" style="color: #000070; font-family: "garamond"; font-size: 16pt;">–</span><span lang="CA" style="font-family: "garamond"; font-size: 16pt;"> el meu <i>nick</i> de <i>Grassonet_Bord</i> per força deu amagar un engatussador hipotecari, un panxacontenta o un empresari; qualsevol d’aquestes tres lacres que assoten el món, o totes tres alhora, ves a saber.</span></span></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond"; font-size: 16pt;">Sé que és culpa meva, sóc un malparit descregut i he fomentat la mofa a tort i a dret: En un dels meus tuits forassenyats vaig gosar presentar-me davant una indignada com un alt funcionari del FMI, i fins i tot li vaig oferir </span><span lang="CA" style="color: #000070; font-family: "garamond"; font-size: 16pt;">–</span><span lang="CA" style="font-family: "garamond"; font-size: 16pt;">Déu m’aculli al seu si</span><span lang="CA" style="color: #000070; font-family: "garamond"; font-size: 16pt;">–</span><span lang="CA" style="font-family: "garamond"; font-size: 16pt;"> una bona feina a la seu de Washington. Ella va accedir i jo, ho reconec, multiorgasmava extasiat, pres pel delit més extrem. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond"; font-size: 16pt;">Per sort, som a l’época del <i>tuit</i>; la meva execució pública real s’haurà d’ajornar i, la virtual, limitar-se a rebre alguns improperis escrits en castellà des del <i>hashtag</i> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">#hijoputaelquedisienta</i>. Però haver de sentir-me dir el nom del porc <i>tuit </i>rere <i>tuit</i> em va fer reflexionar, finalment. Tanta impetuositat en atacar-me no podia ser fingida. Algú capaç d’ajuntar en un mateix <span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;">tuit <span class="Apple-style-span" style="color: #000070; font-style: normal;">–<span class="Apple-style-span" style="color: black;">amb una transgressió tan audaç<span class="Apple-style-span" style="color: #000070;">–</span> la coacció verbal i la paraula Llibertat, havia de ser un autèntic visionari. </span></span></span></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "garamond"; font-size: 16pt;">“I si tinguessin raó?”, refexionava sovint, aprofitant la més mínima pausa fisiològica. "I si m'infiltrés a l’acampada de Plaça Catalunya per buscar l’essència vertadera del moviment?". Doncs dit i fet, i heus aquí la revelació que em va sobrevenir, en forma de dibuixet:</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: "garamond"; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 21px;"><br />
</span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: "garamond"; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 21px;"><br />
</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyLa-EjVHQzlR_GyRJcOdmM0PAS6_0CoBT1a3zcpEAFzyaWOP15BhYi_ZzJ8mDrS8v8z6Okbtwl0MMSpt1W6R-c0kvaCSGxRssoUSPI_09O0qMrqQ8oqilgfl9f6-2PlQgA39Dy1Vf8Vr6/s1600/0001.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyLa-EjVHQzlR_GyRJcOdmM0PAS6_0CoBT1a3zcpEAFzyaWOP15BhYi_ZzJ8mDrS8v8z6Okbtwl0MMSpt1W6R-c0kvaCSGxRssoUSPI_09O0qMrqQ8oqilgfl9f6-2PlQgA39Dy1Vf8Vr6/s640/0001.png" width="602" /></a></div>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: "garamond"; font-size: x-large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 21px;"><br />
</span></span></div>
</div>
Grassonet Bordhttp://www.blogger.com/profile/13245419158856733024noreply@blogger.com0