dijous, 2 de novembre de 2017

Límit





Tots en tenim un. Com a persones, però també com a poble. I el límit ha arribat ara, per florir-nos el pit en un instant. Benvingut sia aquest límit que ja no contempla més manifestacions estètiques, d’espelmes, coloraines i coreografies. Benvingut sia, per posar mustis els clavells que oferíem als botxins. Benvingut, per esmicolar qualsevol temor que torni a gosar disfressar-se de prudència. Ben trobat per no observar més claudicacions, tacticismes, mitges veritats, ni pactismes. Benvolgut per llençar les putes cassoles al fons de l’armari. Ben trobat per endurir les nostres mans amb la mateixa aspresa dels qui ens les estreny. Ben tornat, per recordar com antany ens miràvem les pors de cara, per foragitar-les; per experimentar de nou amb quina noblesa batega el cor del qui se sent viu i lliure. Ben trobat per parapetar el seny rere la rauxa, per aigualir la complaença, per desacatar els tebis i desdibuixar-los el somriure als qui ens presentin com un gargot. Benvingut per deixar d’atendre a raons i previsions; per llevar-nos del sofà; per sortir de les xarxes socials i recuperar les xarxes veïnals. Ben trobat, per descobrir-nos uns suports europeus que no vindran com a favor sinó com claudicació. Ben trobat, per fer alçar pacíficament la gent de pedra picada; per fer un cop de puny damunt la taula dels injustos; per empènyer la tirania; per descartar la frivolitat; per dormir sadollats d’esgotament, i no pas d’incertesa. Benvingut per deixar d’atendre a raons i començar a atendre necessitats; per fer-nos responsables i deixar de deixar-nos guiar; per acabar les revolucions amables i començar les impertinents; per immunitzar-nos de tota infestació de dubtes i ofenses; per anorrear els qui es fan passar per bons consellers. Per paralitzar-ho tot, i per moure-ho tot, benvingut sia.

Cap comentari:

Publica un comentari