"Kuzushi" a la indignació.

Degut als disturbis d’agost als barris de Tottenham, Wood Green, Enfield Town i Ponders End, la marca de pantalons texans Levi’s ha hagut de retirar del Regne Unit un dels dos spots insignia de la seva campanya publicitària “Go Forth”.

El spot és un seguit d’imatges preciosistes on s’incita al canvi, a mirar endavant i a ser pioners en aquests temps convulsos. En un dels plans, al segon 48, apareix un jove desafiant uns anti-avalots.

Qui pensi que la retirada de l’anunci va contra els interessos de Levi’s, va amb el ciri a la mà. L’aparició de nous disturbis era previsible —com ho és ara— i la censura, encara que sigui imposada per un mateix, sempre és una publicitat extra esplèndida.

Tal i com van fer els partits polítics a casa nostra —tard i maldestrament— les grans marques, ara, també volen apropiar-se del moviment. Picar l’ullet als indignats comença a generar dividends i Levi’s detecta oportunistament un nou mercat, incipient, jove i fàcilment manipulable, qui prega per ser influenciat de nou per una publicitat que no ho sembli. Per fer-ho, i degut a la mateixa naturalesa del moviment, no calen conceptes polítics ben delimitats. Com es veu en el spot, n’hi ha prou amb desenvolupar un missatge genèric, poètic i anodí que pugui subscriure tothom.

El Jiu-jitsu és un art marcial japonès. No m’estendré en descriure massa cosa, quedeu-vos amb la idea de que, com el Judo, és apassionant per un motiu: aprofita la força de l’oponent; es val de la seva ira desorganitzada i la fa seva en benefici propi per tombar l’enemic amb la inèrcia generada. És a dir, en fa una reconversió intel·ligent de l’energia de l’agressor per, sense esmerçar-hi gaire força pròpia, fer-lo caure elegantment.

Doncs, bé. Mentre la indignació de Stéphane Hessel malda per articular-se com a programari polític viable, buscant encara una posició creïble més enllà de la pulsió i la ràbia que podem sentir tots; el sistema capitalista, més murri que ningú, acaba de fer-nos un kuzushi, en tota regla. Prenem-ne nota.