dimarts, 18 d’octubre del 2011

"Yerar" Quintana i el pacte independentista







El programa d’ahir de “El Convidat” va sublevar molta gent. Gerard Quintana, icona del rock català i independentista confés, parla castellà amb la seva dona i els seus fills. Alguns, en això, hi han vist falta de coherència, i d’altres —els més viscerals— alguna mena de traïció gravíssima.

D'independentistes en som molts i molt variats. N’hi ha de lliberals i de marxistes; de catòlics, budistes, satànics o ateus; d’indignats, de panxacontentes, explotadors i desnonats. En trobarem entre monolingües castellanoparlants i també entre heroics abanderats del bilingüisme passiu. N’hi ha qui s’amagaran a l’ombra fins a darrera hora, i d’altres que ja s’exhibeixen semanalment des d’una columna de El Punt o des d’un blog de El Mundo.

D’independentistes en podem trobar d’embolicats amb una capa ecologista, o sabotejant, convençuts, la pintoresca moda de classificar la deixalla des de casa. N’hi haurà de devots de les festes majors, i també d’associals incorregibles; dels qui ploren amb la sardana i dels qui somiquegen amb Van Morrison; de republicans i de partidaris d’entronitzar els Windsor, enemics acérrims dels Borbons.

N’hi ha de temporalment syracussins o permanentment vigatans, reusencs, berlinesos o rossellonencs. N’hi ha de motivats pels sentiments, i d’atiats per la pela i putejats per la contribució; de puristes amb la llengua i dels que foten unes faltes que fan fredat; de xiruca i de corbata; de guitarra i de Pioneer DJM2000.

Doncs, bé. La polèmica de’n Gerard —i la de la llengua vehicular que fa servir en la seva intimitat— em fa pensar que no estan els temps per excloure ningú convencut de que a Catalunya li cal volar sense llasts. I aplicant-ho a una escala política catalana, els responsables del fallit front comú independentista per al 20N sembla que tampoc no ho han entés gaire, això; tot un luxe, vist el panorama polític que ens espera.

Ens trobem que, 71 anys després de que Companys renunciés a la vida per defensar la llibertat de Catalunya, els principals partits independentistes no han estat capaços de renunciar a cap protagonisme ni a cap privilegi per defensar la mateixa causa. No han estat hàbils —tant hi fa, el culpable— per fer un front comú en un moment dolç en el que fins i tot un 4,8% dels simpatitzants del PP també votarien “Sí” en un referèndum d’autodeterminació, segons l’enquesta del CEO de juny de 2011.

Com sempre, la societat demostra anar un pas per endavant de la política; els independentistes es multipliquen a esquenes dels partits independentistes, i tot apunta que no hi ha cap lliçó més bona del que pot ser un país integrador que sumar els variats estímuls secessionistes de tothom, i acabar fent-ne, de tots ells, els estímuls de l'anhel d'un país plural.

Es tracta de sumar. Sumar sense haver de radiografiar-nos abans per mirar quins carnets polítics tenim i de quin color. No ens calen pas porters de discoteca que ens deixin accedir o no a l’ideari independentista depenent de si preferim —escull-ne una— plantar una alzina a Collserola, decantar-nos pel Marxisme o anar a favor o en contra de l'impost de successions. Hem d’integrar tothom, tothom qui ho vulgui. El país és variat, les motivacions per votar independència també. I cap partit actual hauria de pretendre el protagonisme d’agafar tot el pastís idependentista i fer-se’l seu, ja sigui des de l’esquerra, la dreta, el republicanisme, el socialisme o l’humanisme; perquè és impossible i irreal.

No m'imagino una ridícula atomització de partits anti-apartheid —un de conservador, un d'esquerres, un de marxista-leninista, un d'ecologista— incapaços de treure una representació electoral digna perquè són incapaços d'unir-se per fer front al racisme. Fa riure, oi?


La situació és urgent, i no és el millor dels panorames, però encara hi ha una bona oportunitat per fer coses interessants. Sembla que el poder polític, de nou, ens cedeix el protagonisme, incapaç d'engrescar la societat. Cal doncs, començar a decidir el nostre futur des d'un moviment social, apartidista i amb totes les polítiques possibles, alliçonant aquesta colla de polítics maldestres i marcar-los la ruta a seguir desde la suma de tothom per un objectiu comú.

Penso que el veritable independentisme integrador, intel·ligent, modern, sentimental —però no sentimentalista ni victimista—, conscient, decidit i disposat a pencar, ha de sortir encara. I ho ha de fer des de la societat civil, dels intelectuals de primer ordre, dels escriptors, empresaris, productors de TV, periodistes, estrelles de l'esport. De tota la gent amb geni i creativitat, amb aptituds decisives per arrossegar tothom cap a un país propi. Sumant pensaments polítics per una fita comuna, no disgregant-nos en detalls que ens asseparen.

Entre aquesta gent decisiva hi ha Gerard Quintana. I si algú mostra públicament que parla castellà, àrab o el poètic llenguatge dels ventalls a casa seva, amb la seva família, no fa pas mal a la imatge de l’independentisme. Al contrari, el fa transversal. L’allunya del ghetto, l’universalitza i el dota d’una salut i una pluralitat fantàstiques. El català independentista que dina carn d’olla després d’una audició de sardanes existeix, però no és l’únic, afortunadament. Deixem que “Yerar” —com l’anomenaven despectivament molts ahir— parli als seus fills com li surti de la fava; no oblidem tot el que ha fet per normalitzar el català des de la música, i centrem la nostra visceralitat en atacar els qui realment s’estan passant l’independentisme per l’arc del triomf.














56 comentaris:

  1. Totalment d'acord amb que ara mateix l'independentisme ha de sumar i no dividir-se com ha fet fins ara. D'acord també amb que cadascú parli amb l'idioma que vulgui amb els seus fills.
    El que critico (o més aviat, no entenc) és la falta de coherència que suposa ser independentista (des de fa poc, perquè quan Sopa de Cabra estava en actiu era ciutadà del món, no fós cas que molestés a algú i no comprés el disc de torn) i no parlar TAMBÉ (no NOMÉS) català als teus fills. Dec ser molt tonto, segur, però no ho entenc.

    ResponElimina
  2. Molt bon article, i estic d'acord amb tu que no se l'ha de criticar per que els seus fills parlin castellà, però sí que trobo que fa un flac favor al país que ell no hi parli, i que a TV3 els nens i la "más catalana que Yerard" no s'hi expressin en català, no ja amb ell, amb l'Om.
    Jo tinc una esposa mexicana, amb ella parlo castellà i català per que així ens vam conèixer, però quan parlo amb el nostre fill ho faig en català, i ella en castellà i català.
    Molt independentista, molt de la ceba, però a l'escenari, a casa ni puto cas a la immersió, ni a fer país, ni tan sols a ensenyar els seus nens, que si et parlen en català, contestis en català.

    Flac favor.

    ResponElimina
  3. Albhert, ahir el programa va ensenyar, quan?, deu minuts de convivència familiar? Si d'aquí ja en podem extreure que no els parla en català, estem generalitzant com fan a Intereconomía. Jo crec que el grassonet té tota la raó: a casa, com si els parla en esperanto.
    En canvi, la seva dona és un món a part, especialment amb la frase que destaca Tomedo, dient que era més catalana que ell. Això és ser ruc. I punt.

    ResponElimina
  4. Estem d'acord que l'independentisme no ha d'excloure a ningú de la causa. Però també estic d'acord amb l'esforç d'integració que demanava fa uns dies Jordi Pujol tot citant la cançó dels Catarres.

    ResponElimina
  5. doncs, compartint com sempre gran part del que dius de fons en l'article (unió independentista sense massa miraments,sumar pensaments, situció urgent, etc ), discrepo del principal; és a dir: si en yerard omple espais a crits de visca catalunya lliure , trobo d'una gran incongruència que vivint al país, eduqui als seus fills en castellà; potser ho entendria si visqués a l'estranger, pero a cavall entre les illes i bcn??? no puc entendre-ho. k potser els vol excloure de la tradició del país? o potser vol una catalunya independent, per a després erigir-se en una mena de totem modern sagrat per seguir guanyant-se la vida amb la il.lusió d'altres?? si vas d'abanderat, has de saber portar la senyera; no només saber-la cantar! eppp... crec jo, eh?
    salut
    l'ase dels cops

    ResponElimina
  6. Crec que expresso una opinió similar a la dels dos comentaris de dalt. La crítica a Quintana bàsicament es centra en el fet que els seus fills siguin incapaços, sentint parlar Om en català durant una bona estona, en dir ni una mínima repsosta en català. No s'ha d'obligar tothom a dur barretina i parlar com en Pompeu, no soc dels que creuen en un independentisme d'apartheid (més que res perque, com tu mateix comentes, ja estem prou fotuts ara com per a sobre anar triant),però resulta xocant que els nanos d'un paio que per a molts una gran icona musical de l'independentisme no diguessin ni un "bon dia".

    ResponElimina
  7. A mi em sembla que al Gerard Quintana molta gent li té ganes perqué sempre parla desde una suficiència irritant. Ahir a partir de que el seu fill va dir "siete" va donar motiu perqué la gent rajés per twitter igual que abans ho van fer amb en Bisbal o amb el Alejandro Sanz, the observer, el de los cuadros, l'amic dels pantalons de pèto de la monja Teresa etc.
    No crec que la gent en general questioni l'idioma que utilitza cadascú a casa seva, peró en aquest cas va sorpendre tant que es va anar fent gran i gran com ha passat altres vegades.
    L'error per mi es donar com a veritat absoluta l'opinió de la gent que twiteja mirant un programa de televisió.
    Té una vida privada que va sorpendre i ja està. Es que al Gerard Quintana no se'l pot criticar i al Bisbal si?

    ResponElimina
  8. La nostra cultura se'n va a prendre pel cul i li hem de posar bona cara a la situació perquè ens hi van els calers. Ok, ho he entès.

    Després no critiquem a casa Tarradellas per fotre de nom "Pepe" al nen del seu anunci, ni que li hagin posat mixto als seus bikinis, total, ens fot molt plurals i criticar-ho seria hipòcrita.

    ResponElimina
  9. Només canviaria "apolític" per "apartidista" en l'avantpenúltim paràgraf. La societat ho ha de ser molt de política per aconseguir la independència! Per la resta totalment d'acord.Gràcies per la teva visió.
    J

    ResponElimina
  10. Em sembla bé, anònim. He afegit el canvi. Gràcies! :)

    ResponElimina
  11. Sí, és cert que les ideologies com més transversals i universals, millor. Tanmateix la defensa del català s'ha du a terme constantment o acabarem com a València. Molt a contracor, hem d'assumir que per a assolir grans fites, hem de ser viscerals. Si no, és la visceralitat dels altres la que s'ens cruspirà, com ja ha passat en bona part. Hem arribat a un punt en que la dona d'en Gerard (Algú més s'ha quedat parat en comprovar que és una pija rematada?) diu que és més catalana que ningú, tot i no poder-se ni expressar en llengua catalana. No s'ha de normalitzar la gran mentida de que l'espanyol és natural a Catalunya. És una llengua de Catalunya, com moltes altres, però no és la pròpia de Catalunya. I en Quintana, si parla en espanyol als seus nens, ja no dic la dona, vol dir que és un botifler, ras i curt; clar i català. Aquests nens mai parlaran català ni amb els amics, ni amb els seus fills. Anem bé per anar a Sants.

    ResponElimina
  12. Em foten gràcia els patètics personatges que van de guardians de les essències i que ni han fet ni fan ni faran mai res pel català, tret de criticar els demés. En Quintana ha fet més per la llengua i la cultura catalana que molts que el critiquen i que tenen molt poc present que ell mateix parlava castellà a casa seva.

    Aplaudeixo la sinceritat del cantant i confio que segueixi fent molt i molt de temps la feina que ha fet i que fa, pel bé de la cultura catalana... Segurament els seus fills parlaran el català en un futur, si no el parlen ja, si pel camí no troben qui, amb un comentari desafortunat d'algun d'aquests guardians de les essències pugui fer-los canviar d'idea.

    ResponElimina
  13. Ho sento, però no hi estic pas d'acord. Està bé integrar gent de vàries postures i ideologies, i està clar que és ridícul el paper que han fet els partits polítics. Però que un home que s'autoproclama independentista ni tan sols ensenyi català als seus fills? On s'és vist? No es pot defensar la independència d'una nació si ni tan sols coneixes, o respectes, el significat de nació i tot allò que la compón. Crec jo, vaja.

    ResponElimina
  14. Ens oblidem d'una cosa, no se quants anys fa que la dona del Gerard viu a Eivissa ni si parlava català a Bcn però de ben segur que a l'illa (on viuen i la resta de les Balears també) és d'allò més normal que et parlin i t'eduquin en castellà. No m'extranyaria que els nens a l'escola aprenguessin en castellà i, sense voler entrar a valorar el rol de pare, tampoc és que estigui tant amb ells com per inculcar-los una llengua.
    Potser quan Gerard proclamava el seu independentisme als escenaris responia a la publicitat que en aquell moment tocava i venia més i ara ja li està bé tot com està.

    ResponElimina
  15. totalment d´acord amb el 1er comentari !!!!

    ResponElimina
  16. Tinc dos fills de més de 35 anys, els dos parlen perfectament el català, però amb mi ho fan en castellà. Per què? Perquè quan ens vam separar amb la seva mare, vaig passar un grapat de mesos que no els vaig poder veure i, en retrobar-nos, no m'entenien si els parlava en català -només tenien 2 anys el gran i 8 mesos el petit; vaig optar per parlar-los en castellà les poques hores setmanals que els podia veure. Avui, parlen en català a les seves germanes, a amics, i en castellà al seu pare. És que no els surt d'altre manera. encara que jo comenci una conversa en català em contesten en castellà. Sóc independentista, la meva companya, els meus fills i filles, també.

    ResponElimina
  17. Grassonet, jo també sóc dels que pensem que hem d'unir forces per la causa independentista, que s'han d'aglutinar gent amb diferents sensibilitats, ideologies, idiomes... Ara bé, el que no hem de permetre és que ens fotin el pèl. Avui el Yerard escriu al diari Ara, parla en televisions i emissores de ràdio... i tot el que proclama com a independentista, s'ho creu realment? Doncs el meu humil parer és que només interpreta un paper per poder guanyar uns calerons i anar-se'n a Eivissa a fer el hippie i parlar en castellà. Així, ens està enredant a tots els lectors del diari Ara, i cada cop que paguem un euro pel diari estem sent víctimes de l'estafa d'aquest individu a qui no li interessen les idees, només busca viure sense fotre l'ou.
    Integradors i aglutinadors, sí.
    Que ens aixequin la camisa, no.
    Aquesta mena de personatges van segons bufa el vent. No seria la primera vegada que canvia de bandera perquè li surt més rendible: el dia que li convingui serà el Boadella de torn.
    Jordi

    ResponElimina
  18. Molt bon article! Ara bé, estaria bé, millor que escriguis DESNONATS i no desahuciats!

    ResponElimina
  19. Donades les circumstàncies en què es troba el país, cal anar al llit amb qui calgui, i com deien les iaies si et fa mal el cap: "Bena als ulls i una aspirina".
    No siguem tan llepafils, i ja ens barallarem quan siguem lliures.
    Gràcies per l'article, comparteixo totalment la teva opinió.

    ResponElimina
  20. A veure a mi em sua la polla amb que li parli a la seva familia, com si ho vol fer en rus! De fet jo no sóc una purista en aquests temes tot i ser independentista... Parlo tot sobint en castellà i m'agrada. El que trobo fort és que aquest home s'ha abanderat d'una cultura i de tot una sèrie de coses que li han fet guanyar molts calers. Les boniques subencions que otorga el nostre país a tot el que es fa en català encara que sigui una merda! El grup d'aquest senyor han cobrat una pasta per fer la seva tornada estelar i no només amb la venda d'entrades! A que no sabeu per què no van actuar a Lleida? Doncs va ser l'únic ajuntament amb una mica de seny que no va voler pagar el que demanaven!!
    A mi em sembla indignant que un tiu que viu de posar-se la puta cultura catalana a la boca i de penjar estelades als seus concerts no sigui capaç d'ensenyar a els seus fills la llengua del país on viuen. Em sembla molt lleig que si els hi pregunten l'edat en català responguin en castellà. Si l'entenen el poden parlar, no? una cosa és que no ho facin a casa i l'altre és que no l'utilitzin mai! A cada cosa que preguntava l'Om ells responien en castellà... Lleig, penso jo, clar. El més fort és que el senyor Om va acabar canviant l'idioma i va respondre ell també en castellà... Suposo que allà tots entenien el català, no? Era un programa de tv3, oi?
    Va home va que després ens fotem palles quan un peruà ens respon en català!!!! Que són de casa cullons!!! Si volen parlar en castellà a casa que ho facin com si no es volen parlar però crec que podrien respondre en català quan els hi pregunten! Suposo que a Eivissa l'aprenen a l'escola, oi?

    ResponElimina
  21. l'article, molt bo; quin pànic de veure com ELS MOLT CULTES I CIVILITZATS CATALANS s'esgarrifen perquè una persona parla en castellà amb els seus fills!!! Amb quina llengua parla -parlava-- en Mas, a casa? I en Trias?...I....
    No hi ha res pitjor que fer el ridícul amb unes opinions que --de veritat-- fan por.

    ResponElimina
  22. Em quedo amb una frase del Gerad Quintana: Massa coherent és fanatisme..
    Bon article

    ResponElimina
  23. Directe a la meva llista de blocs. Felictats!

    ResponElimina
  24. Sóc una dona catalana i independentista. La meva llengua materna és el català però he sentit català i castellà a casa tota la meva vida. Em van ensenyar en castellà una part dels meus estudis, i l'altra en català. Ara que em dedico a les llengües, ja que sóc lingüista, valoro més que mai el fet de poder-les parlar totes dues. Espero que les meves filles puguin entendre el castellà i parlar-lo sense fer el ridícul, ja que en segons quines zones de Catalunya no és precisament una llengua d'ús comú. El català ja el tenen, ara que potenciïn el castellà. LES LLENGÜES SÓN BÉNS CULTURALS, no sobren mai.

    Pel que fa al Gerard, que faci el que vulgui. Quin mal hi ha? Ja ha fet prou, cantant en català. O voleu que tornem a parlar dels anys de repressió lingüística?

    Rumiem-hi una mica, sisplau, tots plegats.

    ResponElimina
  25. Totalment d'acord! Gràcies!

    ResponElimina
  26. Conec algunes famílies on el pare o la mare són estrangers (London, Berlín, Gibraltar, Caracas, etc...) i, en totes elles, el progenitor estranger ha après català i el parla als seus fills i, m'imagino que senzillament ho ha fet per ganes i, potser també, per sentir-se més proper als seus nous conciutadans i llavors, els seus fills parlen amb naturalitat català i castellà, o català i anglès, o català i alemany, o el que sigui.

    A mi em va donar la sensació que els fill d'en Quintana, atès les seves respostes, estaven educats íntegrament en castellà ja que varen ser incapaços de dir res en català. I, encara que és respectable, vist des de la nostra òptica, ho trobo trist, molt trist. Crec que la llibertat és el valor més gran que tenim les persones, però tot plegat, no deixa de ser poc encoratjador i deixa entreveure, com a mínim, una manca de sensibilitat i suport vers la llengua pròpia.

    Si tots féssim el mateix, la propera generació de catalans no tindrien el català com a llengua, doncs ja hauria desaparegut, i llavors, tots els que ara s'omplen la boca defensant aquestes actituds –les de la família Quintana- veurien com una de les seves llengües, la pròpia, se’n va a can pistraus i, entonses, correm-hi tots!

    Si jo visqués a Soria, a Bilbao, a Glasgow o a Helsinki, intentaria que els meus fills, per damunt de tot, parlessin castellà, euskera, escocès o finès en respecte al país o regió que els acull i a la seva gent, i també català, naturalment.
    Si els catalans no vetllem i recolzem la nostra llengua, qui ho farà?

    ResponElimina
  27. Totalment d'acord amb la Sandra Moncusí.
    Felicitats pel bloc
    James

    ResponElimina
  28. Em sembla molt pertinent el teu comentari (com la resta de comentaris que hi ha publicats). Fixa't que jo no he jutjat Gerard Quintana, en tinc una opinió molt clara sobre el fet de parlar en castellà o en català als meus fills. I aquesta opinió no difereix de la teva: jo també educo els meus fills en català, i ho faria igualment en català encara que visqués a Helsinki amb la meva dona finesa (els educaria en català i en finès, es clar). Ara, a l'hora de redactar el text, he cregut que la meva opinió no era rellevant, i que malgrat dissentir amb la seva manera de fer, havia de defensar-lo. Per tant he volgut expressar que Quintana, per damunt de tot, té el dret moral --tot i declarar-se independentista-- d'educar els fills en castellà, pels motius que siguin, que no els coneixem i segurament tenen a veure amb temes més personals que sociolingüístics. He volgut, tot i no coincidir amb en Gerard, fer palesa la necessitat de comprendre el fet independentista des de qualsevol angle, fórmula i combinatòria. I remarcar, sobretot, que a mi em mereix un gran respecte el nou independentisme que (ara, encara) no està necessàriament lligat a la llengua. Sé que la llengua és un element cabdal en la nostra personalitat com a poble, i que això ens fereix a molts, però si volem ser un país integrador, hem d'acollir qualsevol opció i particularitat independentista, perquè tothom suma. Ens cal tothom, en aquest viatge. Que un castellanoparlant aposti per la alliberació del nostre país, compta. Que un àrab vulgui integrar-se en un país lliure, però parli en àrab a casa seva, compta, es clar que sí. I per damunt de tot hem de respectar el que faci tothom de portes endins, a casa seva, en la seva intimitat, encara que la majoria de nosaltres, segurament, no ho compartim ni ho fariem igual. La diferència rau en diferenciar molt bé l'àmbit privat del públic. El català, ha de ser la llengua de la nació, la pròpia, única institucional. Però hem de tolerar que cadascú, pels motius que sigui o sense motiu aparent, parli el que vulgui en l'àmbit privat i social. Una salutació a tothom.

    ResponElimina
  29. En teoria tot això està molt bé, però em fa l’efecte que gran part del motor independentista català a més de l’economia el mou un sentiment de nació que implica, en gran part, la llengua. No hi fa res que els fills del Gerard parlin castellà, ara bé, estic convençut que, de grans, se sentiran més espanyols que altra cosa. No deixa de tenir un punt de contradicció que el pare demani la independència de Catalunya quan els fills segurament no ho faran mai. I crec que això és el que va sobtar més a tothom, perquè les qüestions nacionals són opinables, però pel que fa a la biologia tothom té clar que el futur és dels fills. Es pot demanar una “Cataluña independiente”? Sí, però és poc probable que es faci.

    ResponElimina
  30. potser el que cal veure si els fills d'en Gerard Quintana a Eivissa tenen la possibilitat o tenen hores lectives a l'escola en Català (o mallorquí) com més us agradi. Potser el problema és aquest. Que no aprenen Mallorquí. Que els fills no parlin català em sorprèn més pel fet que si jo visqués amb una dona castellana o anglesa aprofitaria el fet perquè el meu fill aprengués una altra llengüa d'una manera natural i sense cap esforç que per motius ideològics. És un enriquiment pels nens.

    ResponElimina
  31. Absolutament d'acord. Sempre serem uns pastitxetes insofribles si no entenem la pluralitat. No afegeixo res perquè ho has dit tot. A veure si aprenem a unir-nos sense excloure, que és del que es tracta. Jo odio els castellers, els diables i totes les festes amb foc i quantitat de gent, com la Patum, per exemple. A veure si m'expulsaran del país.

    ResponElimina
  32. Absolutament d'acord. Sempre serem uns pastitxetes insofribles si no entenem la pluralitat. No afegeixo res perquè ho has dit tot. A veure si aprenem a unir-nos sense excloure, que és del que es tracta. Jo odio els castellers, els diables i totes les festes amb foc i quantitat de gent, com la Patum, per exemple. A veure si m'expulsaran del país.

    ResponElimina
  33. sóc el mateix de l'anònim de les 3:10 voldria afegir que això no es una crítica. cadascú fa el que vol amb els seus fills. I als que diuen que el que sorprèn és que ell sigui independentista però els seus fills no, el sr Carod Rovira per posar un exemple no és fill de pares independentistes per exemple. Si els fills d'en Gerard acaben sent Eivissencs és força normal que no lluitin per la independència de Catalunya. Potser el fill d'un Eivissenc alemnany que vingui a viure a Girona si que ho farà.

    ResponElimina
  34. Gerard Quintana a "el mon a Rac 1"No tinc ganes de justificar la meva vida privada. A casa es parla de tot: podrien sortir parlant castellà, català i anglès. He viscut en cases bilingües. La meva llengua d’expressió i sentiment és el català. No sóc cap talibà. No penso imposar que parlin una llengua. No sóc partidari de respondre opinions adverses, perquè no hi ha voluntat de diàleg. És un país més complex del que volem aparentar. És una realitat de la illa d’Eivissa: si per casa passen 50 persones, potser només una parla en català. És molt divers, i jo ho visc amb naturalitat. Espero que els meus fills parlin 4 idiomes.”

    ResponElimina
  35. Alguna cosa falla en aquesta societat quan molts immigrants andalusos que varen venir als anys 60 parlaven als seus fills en català per tal de que se sentissin part de la societat que els acollia i en canvi gent com en Quintana i molts altres catalans de socarrel parlen en castellà als seus fills...

    ResponElimina
  36. En Gerard Quintana té dret a fer el que li roti i no som ningú per jutjar-lo, a no ser que primer ens haguem mirat al mirall. Cada persona és un món, però parlar d'independència obertament davant de 25.000 persones és molt més del que faran molts altres.
    No coneixia aquest blog, me l'han passat i donaré les gràcies a qui ho ha fet. Excel·lent reflexió!

    ResponElimina
  37. en conec un que té bessons i viu a Còrdova
    els nens es van negar a seguir parlant català entre ells degut a que els companys de classe se'ls en reien quan ho feien
    ara entenen el català però no el parlen de cap de les maneres
    és molt probable que d'aquí uns anys hi tornin, quan no vulguin, precisament, ser entesos quan parlin entre ells

    ResponElimina
  38. Sóc independentista i amb la parenta ens parlem en català, en castellà i a vegades també en galego!. Manda carallo les collonades dels tuiteros!. Ben dit, Grassonet!.

    ResponElimina
  39. Bon article grassonet.
    Quanta ignorancia, quanta rencunia veig en alguns escrits. Em sap greu veure com des de dins mateix de casa nostra fem impossible el somni d'una catalunya lliure i independent per culpa de la intolerancia i la hipocresia. Un dels arguments per defensar el nostre propi camí com a poble es que no som ni millors, ni pitjors que els altres,sinó que som diferents....pero ara m'adono que tampoc som diferents que els que ens prohibeixen. Sempre defensare la nostra llengua davant els atacs foranis intolerants, pero tambe ho fare davant dels nostres propis interns, no vivim temps per l'integrisme lingüistic. Aquí que ningu volgui donar lliçons de pais, de llengua, d'història o de cultura o pretengui tenir la veritat única.

    ResponElimina
  40. Bon article.

    "D'independentistes en som molts i molt variats"... si, i pel que es pot llegir, fins i tot s'haurà d'assumir que també hi ha independentistes feixistes que aspiren a fer-li al castellà, el que va fer Franco amb el català.

    ResponElimina
  41. Rotundament d'acord. Es exactament el meu punt de vista. Aquestes actituds fatxes a la catalana, on nomes allò que es català es vàlid, son igual d'absurdes que les dels tan odiats veïns intolerants. Som una nació, no una dictadura. No practiquem el que tan odiem.

    ResponElimina
  42. El Gerard Quintana sembla que baixi d'Arbeca:

    http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/tele/vull-viure-pais-lliure-amb-gent-lliure-1189386

    I què es pensava que passaria si surt al Salsa Rosa català, i ara a més tiba la corda a la premsa parlant de llibertat lingüística si fa no fot en els termes que l'entén el PP? Coi, s'ha de ser babau...

    ResponElimina
  43. Jo tinc un nen de tres anys, a casa parlem català, però quan es amb els avis materns, parlen castellà, i em sembla collonut.
    Molt bon article, no hi hem de fer res del que es fa dins de casa de cadascú.

    ResponElimina
  44. Al Gerard Quintana li convindria sentir la Kate Woolard, per saber on rau el parany d'aquesta mena de liberalisme lingüístic favorables a les llengües grans: http://youtu.be/UNZ9IdInz0E

    La conferència és en català, tot i ser ella d'Estats Units.

    ResponElimina
  45. Les coses que es fan dins de casa deixen de ser íntimes quan es publiciten i se'n fa bandera, com ha fet el Quintana titllant de talibans els que sí transmeten la llengua catalana als fills, i com a "normals" i "lliures" (implícitament) qui no la transmeten i en canvi els ensenyen el castellà. A banda, és ben cert és que el debat de les llengües (que se'n parlen moltes a Catalunya) és un debat pendent de l'independentisme, que faria trontollar encara més la seva mancada unitat.

    ResponElimina
  46. En primer lloc, FELICITATS per l'article. L'independestisme HA DE SUMAR, i ES RESPECTE per a qui parli castellà. Recordem que no hem d'imposar a ningú el català, COM ENS VAN FER A NOSALTRES amb el castellà, i trobo l'actitud de Yerar (afectuosament) molt valenta, doncs ha decidit mostrar la seva intimitat tal com és. RESPECTE per a qui no vulgui parlar mai el català, i DRET A PODER UTILITZAR-LO SEMPRE.

    ResponElimina
  47. Gerard Quintant, no estic d'acord amb tu, però defensaré el teu dret a ser així fins a la mort. (alguns ja reconeixereu l'adaptació d'aquesta frase... ;-) ) . Això té que ser el nostre independentisme, en català, però sense imposar-lo a ningú.

    ResponElimina
  48. No es pot estar a missa i repicant... Se t'acaba veient el llautó. Al Quintana li queden dos telediaris per acabar, com deia un altre comentarista, agafant el relleu del Boadella. De moment, argumenten igual.

    ResponElimina
  49. Podria exposar molts arguments, però seria pesat després de tants comentaris i només puntualitzaré un detall:
    Suposo que en aquesta Catalunya de gent lliure que vol en Quintana, els ciutadans també serem lliures d'opinar sobre els famosos que VOLUNTARIAMENT exhibeixen la seva vida privada en programes de pornografia sentimental(encara que pretenguin tenir una mica més de classe que els de T5). I si als ciutadans lliures,en exercici de la nostra llibertat, ens dóna la gana d'opinar utilitzant l'ironia i el sarcasme, això no serà qualificat de talibanisme (ara resulta que els catalans som tan dolents que a la caverna ens diuen nazis i a casa nostra talibans, ah! però això no són pas insults si ho diuen ells!)
    I acabo. La teoria d'en Quintana és que no vol imposar la seva llengua a la seva família. Jo pregunto¿quan un pare ensenya,per exemple, a comptar un,dos,tres,... al seu fill petit, és això un acte d'imposició? Jo l'únic acte d'imposició real que vaig veure en el programa va ser un pare IMPOSANT a la seva filla menor d'edat aparèixer a un programa de televisió amb una única finalitat exhibicionista, en contra de la voluntat de la nena que fins i tot es va amagar rera un sofà perquè se sentia totalment intimidada i no volia ser filmada per gent desconeguda.

    ResponElimina
  50. Només llegeixo el que estic disposat a creure. I aquest bloc n'es un altre example. Adéu.

    ResponElimina
  51. A l'Anònim de 21 d’octubre de 2011 0:46 : Chapeau!
    Ja n'hi ha prou que un progre de pa sucat amb oli, de pensament i conducta més que inconsistents (i per veure això no cal anàlisis gaire aprofundits) s'apropiï de la raó, la veritat i l'ètica. Quintana, rei: fes-t'ho mirar.
    La pena és que tota aquesta misèria intel·lectual que exhibeix el cantant aquest (que mai m'ha agradat, ni com artista ni com a persona, i el que ha succeït em referma en la meva opinió) es barregi amb el tema independentista, per la simple anècdota que ell diu ser-ne, quan prou que es veu que no hi ha reflexionat gaire sobre què vol dir voler la independència. La independència no és un fi per ella mateixa: és un trànsit cap a un model nou de país i de societat. La societat comença per la pròpia família i l'entorn proper de cada individu. Doncs bé: el model de l'entorn del Quintana reprodueix mimèticament conductes i autoavaluacions pròpies del país NO independent que tenim ara; fins i tot conductes i autoavaluacions dels catalans del franquisme. Aleshores, no sé perquè el Gerard Quintana vol canviar-lo. Si més no, amb el que ara tenim ens podem queixar. Si arribem a ser independents però perpetuem el mateix model sociocultural i sociolingüístic, ¿què haurà canviat? ¿Que tindrem més peles a canvi de sacrificar una part substancial del que som? Vés, per això, em quedo com estic. Perdre la identitat, les arrels i la continuïtat històrica és una causa principal del desfermament d'un procés de desintegració social que, en antropologia, es diu anòmia. Sincerament, no voldria trobar-m'hi.
    De vegades sembla que la gent no entengui que són, en la nostra societat occidental, les llengües; són molt més que mitjans de comunicació: són representacions col·lectives, elements de cohesió social i artefactes culturals. I en el món que vivim, existeix una dinàmica depredadora de les elits de certes llengües (grans i expansives) que no hem de permetre que quedi blanquejada, que es justament el que en Quintana fa, permetent que li prenguin una de les coses que pot fer per evitar aquesta depredació: transmetre la seva llengua de manera tan natural i sense complexes com ho fa la seva dona.

    ResponElimina
  52. Em sap greu, però crec que això anirà a més perquè la pressió no farà més que augmentar. A la llarga, quan un catalanoparlant demani els mateixos drets i igualtat que un castellanoparlant quedarà com un tossut de la ceba, un repatani recalcitrant que més val ignorar. El castellà, en nom de la llibertat i una falsa aparença de bilingüisme i tolerància en què la majoria de catalanoparlants acaben claudicant del seu idioma, acabarà per empassar-se la llengua més afeblida en tots els àmbits. Quan feia filologia catalana a la UOC es deia a tots els manuals que una de les mostres més clares que un idioma estava desapareixent era que es perdia la seva transmissió de pares a fills. D’aquí a uns anys, veient la realitat de la llengua catalana, voldrem tornar enrere. I serà massa tard.

    ResponElimina
  53. Cap dels tweets que vaig llegir amb atenció durant l'emissió del programa es poden qualificar amb la gravetat de la paraula "talibà" que ha utilitzat en Yerar.
    La pràctica totalitat dels tweets que vaig veure es classifiquen en 3 grups:

    1)Decepció de fans d'en Yerar.-Gent que eren molt fans d'en Yerar, i que tot d'una van sentir-se com decepcionats de l'artista que admiren. Eren comentaris més aviat de gent trista. En Yerar ha viscut tota la vida dels fans, del públic, de la gent que va als seus concerts i compra els seus discos. També ha viscut d'anar a tertúlies a opinar del diví i l'humà. Suposo que a la Catalunya de gent lliure que vol en Yerar, no prohibirà que els seus fans opinin lliurement!

    2)Tweets irònics.-També vaig llegir molts tweets que feien ironia i acudits amb més o menys gràcia de la situació vista al programa(per exemple la transformació del nom Yerar). Que jo sàpiga la ironia no es delicte. Si una persona famosa exhibeix en públic la seva vida privada, ja sap que sempre hi haurà qui se'n riurà d'alguna cosa. Si això el molesta, el que ha de fer és preservar al màxim la seva vida privada i, sobretot, no implicar la seva família a l'exhibició del "famoseo".

    3)Tweets sarcàstics.-Efectivament alguns tweets superaven la ironia i arribaven al sarcasme. En el sarcasme el personatje en surt directament ridiculitzat però...i què? Cada setmana hi ha dosis de sarcasme bastant devastador per alguns personatges famosos a "El Jueves", Polònia, Crackovia. ¿A la Catalunya de gent lliure del Yerar es prohibiria "el Jueves",Polonia, Crackovia?

    4)En cap cas vaig veure tweets directament insultants ni amenaçadors. Quan dic això vull dir exactament el tipus de tweets que he llegit a centenars quan al Cesc, Buenafuente, Evole,etc, se'ls ha escapat un tweet en català, i la furia espanyola els ha començat a bombardejar amb insults i amenaces directes expressades amb tota la violència i la mala llet. Allò sí que és mala llet de veritat, i no pas ironia o sarcasme!!

    I acabo. Pel que he vist a la televisió, els talibans són uns clergues musulmans de l'Afganistan, armats, que únicament llegeixen l'Alcorà, que maltracten les seves dones, fins i tot tirant àcid a les seves cares com a càstig, que apliquen penes de lapidació, que impedeixen a les nenes anar a l'escola, etc.
    Jo li dic al Sr Yerar: Què té a veure això amb Catalunya? Què té a veure això amb els tweets que jo vaig llegir la nit del convidat? Res, no té res a veure. Utilitzar l'adjectiu "talibà" el posa a vostè a la mateixa alçada que Intereconomia quan ens qualifica de "nazis". Tu has decidit lliurement ensenyar als teus fills la canço de "Don Federico" i no la de "El Gegant del Pí", o si a la teva mare catalana gironina els seus nets ja no li parlaran en català. És la teva opció i ningú t'ha prohibit fer-ho. Per tant, de llibertat, tota. I de talibanisme, res.
    I no t'enfadis perquè el dia que jugues a fer exhibicionisme de les teves intimitats familiars, hi hagi uns fans teus que se sentin una mica decepcionats, hi hagi els típics graciosos que facin acudits sobre el que els has ensenyat, i hi hagi també alguna gent a qui no caus bé i aprofitin per fer sarcasme,caricatura gruixuda i se'n fotin del teu personatge els dia que voluntàriament decideixes despullar-te tu, i despullar la teva companya i despullar els teus fills, a la televisió en horari de màxima audiència.
    Què esperaves? Tant "ben parit" et creus?

    ResponElimina
  54. Darrere del Quintana, els que han quedat retratats de valent són el Grup Godó i Zeta. Fixeu-vos quins subterfugis ha de fer servir avui el Màrius Serra per criticar el Yerar:

    http://lavanguardia.newspaperdirect.com/epaper/viewer.aspx

    Molt catalaalatac, molt Vanguardia en català, però quan a Can Godó toquen silenci, tornem als temps en què cal fer filigranes per driblar la censura.

    ResponElimina