dimecres, 21 de setembre del 2011

La pizza provinciana.




Suposo que haureu tastat l’arxiconegut sandvitx calent de pernil i formatge, fet amb pa de motlle de tipus anglès, que hom acostuma a prendre per esmorzar acompanyat, generalment, d’un cafè amb llet.

Aquest entrepà, que aquí coneixem com a biquini i a Madrid anomenen mixto, es va popularitzar els anys 50 a la coneguda Sala Bikini de Barcelona d’on rep el nom—. Allí el servien com a mos furtiu adaptant el conegut croque-monsieur francès, però sense xopar el pa amb ou batut, ni posar-li un barret de beixamel o formatge pel damunt, ni gratinar-lo. 

El biquini o mixto descendeix dels novaiorquesos ham and cheese, i era l'únic àpat que hi havia disponible als bars dels estadis de beisbol a finals del segle XIX. Només quinze anys després, l'omnipresent hot-dog ja li havia pres tot el protagonisme, però l’entrepà bicolor ja havia tingut temps de saltar la bassa i popularitzar-se increïblement a Cuba sándwich cubano, en deien, als anys trenta—.

Després, de Cuba va fer el salt a Europa de la mà de Chamberlin i Levine, els aguerrits pilots dels primers vols transatlàntics, que mataven el cuquet en ple vol amb aquest cèlebre mos. Val a dir, però, que malgrat tenir aquest recorregut llatí, no hi ha cap evidència que la introducció del sandvitx mixto a Espanya fos mèrit dels espanyols-cubans, i els entesos aposten directament per la via francesa . Així doncs, el primer bateig peninsular d'aquest famós entrepà, va ser el català.

A principis de 2005, Casa Tarradellas, S.A., l’empresa de la Plana de Vic (Gurb, Osona) que fabrica productes càrnics i plats preparats, anunciava el llançament del seu primer sandvitx refrigerat de pernil i formatge, preparat per fer-se en una planxa, torradora o sandvitxera elèctrica o tradicional. Tècnicament, es tractava del que anomenaríem un biquini precuinat.

Les raons de la decisió que empel·lí la direcció de Casa Tarradelles a batejar el seu biquini com a Mixto Plancha, i no com a Biquini Plancha, no les puc saber, només intuïr. Però, fet i fet, és tota una declaració d’intencions i un clar posicionament públic de la marca, qui fa una elecció aclaridora enfront quines susceptibilitats prefereix ferir, les castisses o, com resa el seu slogan, les de casa.


De nou, Casa Tarradellas ens ofereix un nou toc d'atenció, ara amb les seves pizzes. Un anunci espectacular de tres minuts de durada, signat per la destacadíssima agència barcelonina Villarrossàs, vestit amb una música excel·lent “Share love” feta a mida per la peça. El spot, veritablement té una execució molt bona.

L'argument, però, ja és una altra cosa. La pel·lícula és un seguit de tòpics rurals, d’aquells que ens fan tanta gràcia als urbanites que mengem —segons els test— pizza precuinada amb certa assiduïtat. També ens proposa un interessant exercici imaginatiu, on la Plana de Vic esdevé miraculosament un annexe de la Toscana, i les pizzes, sorpressivament, s'erigeixen en un menjar tan nostrat com els canalons de Sant Esteve; d'acord, juguem-hi tots, no ens tanquem pas en banda. Fins aquí tot correcte. Però hi ha un detall que em crida l'atenció del protagonista de l'anunci.


Per què es diu Pepe, el nano? Bé, Pepe és un diminutiu d’un nom castellà ben corrent. Podriem intuïr —de nou— que els responsables de la campanya, amb un gest de normalitat que els honora, han optat per posar un nom castellà a un nen català i catalanoparlant. Així ho fan, amb tota naturalitat, tant en la versió castellana com en la catalana. Pepe; aquí, i a la Xina Popular.

Però posats a fer gestos normalitzadors, hagués estat una decisió molt més interessant i lloable per una empresa de Gurb —amb un nom tan inequívocament català, compartit fins i tot amb el d'un honorable president— que el nen s’hagués dit Pep. Pep, tant en la versió catalana com en la castellana. Pep, a Espanya i aquí. Potser no estem preparats per aquesta mena de desafiaments, insòlits en el món empresarial català. 


Tarradellas ens segueix fent veure que, de la llista d'aromes alimentaris que normalment s'inclouen en tot tipus de productes precuinats —essències d'herbes, de pa, de fum, d'all...— més li val, ara per ara, obviar qualsevol aroma preeminent de catalanitat. No fos cas que se li indigestés a algú que no fos de casa.













1. Ignasi Doménech i Puigcercós (1940). «"Emparedados"» (castellà). Los Entremeses y la Hora del Té (Las meriendas) (2a. edició). Inc Icon Group International. pp. 84-96.


23 comentaris:

  1. Pam!, directe a l'estómac, a veure si els senta malament i els refluxa la pizza, juntament amb bilis.
    Som un país petit i acomplexat...fins que els peixos grosso no s'alinein, no farem res.

    ResponElimina
  2. Que el nen es digui Pepe ve a dir que l'anunci es va pensar i escriure originalment en castellà i ja a posteriori es va traduir al català; estaries més indignat si l'anunci s'hagués mantingut en espanyol o si l'han traduït tot excepte el 'Pepe'?
    Poso Casa Tarradellas al google i em surt com a primer resultat una pàgina web, la de la marca. La pàgina és en castellà i per remarcar-ho més em rep un anunci que s'engega sense demanar permís (no se si és mala educació o hospitalitat precoç) també en castellà.
    En resum, és tan absurd esperar catalanitat de Casa Tarradellas i decebre's en no trobar-hi res com fer el mateix exercici amb en Pau Gasol.
    T'ho dic amb carinyo com a tuitaire que et segueix!

    ResponElimina
  3. És clar, la pizza és tan nostra com l'escudella: i Pepe el diminutiu més usat en Catalunya de Josep. En el proper anunci algú es dira, segur Borja Mari aquest nom tan català!

    ResponElimina
  4. em sembla que em passo a la pizza congelada

    ResponElimina
  5. 1- La mare està tremenda.
    2- La mare de la mare porta tants liftings que sembla la seva germana gran.
    3- La Plana de Vic? Jo diria que està rodat a l'Empordà (es veu la Mare de Déu del Mont, de fons)
    4- Quanta raó té, senyor Bord.

    NoCardem

    ResponElimina
  6. I Casa Tarradellas aconsegueix, un cop més, bipolaritzar la audiència amb un súper-spot del qual tothom en parla.

    Jo estic d'acord amb el que defenses.

    Però de nou, insisteixo, les pizzes són a boca de tothom (metafòricament parlant) i, gràcies a la qualitat del producte, seguirà estant a l'estòmac de molta gent. Encara que a nosaltres, els de casa se'ns regiri una mica.

    Abraçada des de CONTRADIGOJJ (el meu blog), senyor Bord.

    ResponElimina
  7. A mi el que m'intriga més és per què la mare MILF està posant més ingredients a la pizza? Amb això se'ns està donant la indirecta que les pizzes són més aviat escasses de guarniment i que cal "arrodonir-les" (com es fa sovint a força cases?

    Per cert, jo sóc el que al Twitter ha destapat la llebre de les putes claus del Vespino (aquells vespinos anaven sense claus, cop de peu als pedals i moto engegada).

    ResponElimina
  8. Quanta raó, quanta raó!
    Més enllà de tota la polèmica lingüística (perquè mira que hi ha noms per triar), l'encadenament desvergonyit de tòpics rurals és pràcticament insuperable. Heu vist quins ous més lluents ponen les gallines de cal Tarradellas? Va home, va!

    ResponElimina
  9. No ho ha entès.
    La idea es que sigui un ésser entranyable i sofisticat com el Pepe del Madrid i no un ésser absolutament gilipolles i agressiu com el Pep (entrenador) del Barça.
    Ja veu senyor Bord que no és qüestió idiomàtica, és qüestió de referents. Cadascú tria els referents que li semblen més adients.
    rmij.

    ResponElimina
  10. Fa anys que aquests anuncis són un gran exemple per a un professor de Sociologia General a la UAB, pels nouvinguts de primer curs. La publicitat no té límits, tan per emocionar com per prendre per imbècils els consumidors, i les pizzes industrials es converteixen per art de màgia en productes artesanals provinents del camp. Fins i tot en això, a can Tarradellas s'han passat de rosca.
    Un llibre imprescindible:
    http://www.edicionslacampana.cat/index.php/llibres/289

    ResponElimina
  11. Ummmmm... Si juguem al capitalisme una empresa catalana ha de vendre sense complexos identitaris... Ni català ni castellà... Si cal en el idioma que sigui... Poder lo que "jode" és que l'empresa tingui una imatge interna del pal "Cal Tarradellas" i barretina amunt i avall i una altra que s'adapta a un mercat extern... (Hostia, com Convergència!!!) Per cert... són marca blanca de Mercadona, me'n alegro per ells en els temps que corren... És molta pasta..

    ResponElimina
  12. Casa Tarradellas és una empresa privada que fa lo que creu que reportarà més beneficis als seus accionistes.

    Tan se'ls hi en fot si el neu es diu Pepe, Josep, o Tirant lo Blanc, lo que els importa són els calers, i des d'aquest punt de vista, l'anunci és perfecte.

    Buscar catalanitat a darrera dels diners només depen del mercat al que va dirigit el producte, Tarradellas és una empresa més gran que el nostre melic.

    Salut,

    ResponElimina
  13. Estic d'acord amb vàries coses de les que s'han dit aquí, la principal és que la Mare de'n Pepe està super bona. Dit el més important, el problema no són els calers dels accionistes, són les 500? 600? famílies que hi viuen i amb les que no podem jugar. Mentre no siguem lliures, haurem d'una forma o altre empassar bilis...això si, tinguem memòria pel futur, els valents avui(fageda, moritz..i moltes d'altres) es mereixen tot el meu respecte.

    ResponElimina
  14. "Casa Tarradellas és una empresa privada que fa lo que creu que reportarà més beneficis als seus accionistes... lo que els importa són els calers, i des d'aquest punt de vista, l'anunci és perfecte."

    No tan perfecte si el que cerquen son diners de catalans.

    Si l'anunci fos al revés una campanya cavernícola espanyola hagués proposat el boicot als de la casa tarradellas.

    ResponElimina
  15. Daniel: 500? 600? Jo diria que entre granges de gra, granges de porcs i la mateixa fàbrica, la meitat d'Osona deu viure amb el sou de can Tarradellas.

    A veure si en un futur immediat podem celebrar que el nom Pepe només és un vestigi del veí invasor que vol viure a costa nostra...

    ResponElimina
  16. Amb més raó. Visca Catalunya Lliure

    ResponElimina
  17. Collonades! Tothom que exporti fora de Catalunya es un heroi, i un veritable defensor de la terra. Quans de vosaltres, trieu entre un producte tecnologic americà i un fet a la Selva, l'americà perquè aqui no sabem fer les coses?
    Qui es millor per Catalunya, un que aporta un % al nostre PIB o un que s'omple la boca de paraules i es funcionari que paguen els que exporten?
    Per cert Guardiola, no te manies en parlar en qualsevol llengua i a la vegada defensar el que sent, això sí, sense retrets.

    ResponElimina
  18. L'avia "rural" no té més remei que comprar pizzes precuinades perquè no para de rentar-li la roba al Pepe, als germans i a l'avi... Compteu la quantitat de modelets que arriben a portar! I arreglin motos, plogui, es fiquin a la pocilga,... sempre van impecables aquests nens! Això no pot ser sa (per més enciam que li posin a la pizza...).

    ResponElimina
  19. I jo em pregunto, perquè escalfen la llet a la llar de foc?

    ResponElimina
  20. Com comentes en l'article i fent un esforç d'imaginació introduint al receptari català la pizza per que no posar-hi un altre element com el mercantilisme?

    Com ja han publicat d'altres opinadors Casa Tarradelles ven pizzes i d'altres productes alimentaris. Encara no he vist que es dediquin a vendre "normalització", ni lingüística ni política. Penso que el mercat més gran no és l'interior però de lamateixa manera també penso que en elmercat interior és on hi ha més bilingüisme i és aquí on, probablement,vol incidir l'anunci. I si el pare es diu Manuel i al noi li diuen Pepe a casa?

    De totes totes els publicistes aconsegueixen força objectius dels desitjats.... Fer que l'Empordà et sembli la Plana de Vic ( o la Toscana), fer que el castellanoparlant (que aguanta que la seva esposa miri La Riera) miri de refiló l'anunci i sobre tot fer que del seu spot se'n parli (bé o malament però que se'n parli).

    Per a mi la normalitat li traiem o donem els qui comentem l'anunci. En aquest cas penso que has caigut al parany del publicista ja que de noparlar-ne molts no haguéssim malversat pulsación en elteclat per a comentar-lo.

    Salutacions cordials

    @ocm125

    ResponElimina
  21. L´anunci es maco, no fotem. El Vespino de color taronja m´ha corprès (un record de la meva infància-joventut al poble de Bigues).El Pepe... senyor, senyor, Quan veig l´spot per TV3 em grinyolen les orelles.Però no oblideu que "allà" se les mengen i els euros venen cap aquí.

    ResponElimina
  22. Hi ha qui diu que l'origen de la Pizza italiana fou una evolució de la catalana Coca de Recapta i que la van portar a Itàlia els Almogàvers....

    ResponElimina